ALTRES MIRADES / COL·LABORACIONS


Desde el 1985 vivo en El Terreno, un barrio que ha evolucionado desde las huertas del siglo XIX a las casas y villas coloniales de principios del siglo XX pasando por las casas de veraneo de los años 40 y 50. A partir de los años cincuenta y debido a la carencia de un plan urbanístico muchas de las casas fueron derribadas y en los solares se construyeron edificios y apartamentos que han roto la armonía de las construcciones de principio del siglo XX.
Los detalles de las puertas de estas casas me han llamado la atención y los he decidido “inmortalizar” con una cierta nostalgia en estas fotografías hechas con mi móvil.

Giuseppe Bertolin
Actualitzat el 2018-02-01 10:20:52

Me llamo Philippe Dolbeau, soy grafista de profesión, todo empezó como un juego con mi hija mayor.
La regla del juego es la siguiente: dibujar lo que veo durante mis paseos a pie o en bicicleta. Primero un boceto a lápiz, a continuación lo dibujo con tinta y luego algunos toques de colores con acuarela. Y todo esto en menos de una hora.
Dibujos de El Terreno, Palma y otros que expresan la idea o el estado de ánimo del momento.

Philippe Dolbeau
Actualitzat el 2018-02-28 13:00:00

El meu nom és Melchor Llabrés Casellas.
Durant la meva vida laboral sempre vaig treballar en hoteleria ocupant diferents càrrecs en els departaments de recepció, consergeria i bar-restaurant. Gràcies a aquest últim, com a supervisor i "foot and beverage manager" vaig viatjar a gairebé tots els hotels que en aquelles dates posseïa, en diversos països, la gran companyia hotelera a la qual treballava. Pel que fa a la meva relació amb El Terreno, des d´adolescent vaig començar a treballar en un gran hotel del barri, bastants anys més tard vaig venir a viure aquí. Sempre em va interessar la seva història, la idiosincràsia de la seva gent. Com coneixem, en aquells convulsos i inquiets anys, van venir a viure gent que portaven costums i idees, amb la mentalitat de l´època, difícils d´entendre. Però els veïns de llavors els van acollir amb comprensió i veïnatge, van saber aprofitar el gran bagatge de saviesa que portaven. Vull recordar, que sent vicepresident d´aquesta associació, l´any dos mil onze, "Per voluntat cívica, solidaritat i responsabilitat social en facilitar durant anys que els seus carrers alberguessin serveis que podien ser potencialment conflictius" L´Ajuntament va concedir a aquest barri un dels premis "Ramon Llull". Sembla que la història es repeteix, podria ser que s´hagin heretat alguns gens d´aquells comprensius avis.

Melchor Llabrés
Actualitzat el 2019-09-09 08:15:42