CASTELL DE BELLVER
Bellver, bell vell, bell veure, bell castell.
Company desde la nostra tendra infància,
dels nostres avantpassats herència,
que amb ulls tendres, et vèiem com un gran tortell.
Com una noia sumptuosa i de redones formes.
Harmoniós i majastuós, sempre vigia,
del nostra deambular titubejant de cada día,
i de las tardes d'estiu benignes ombres.
Al principi; reis, princeps i vida tingueres.
Més tard, guàrdia implacable del lliures pensamets.
Jovellanos, i altres pensadors, probables, inocents,
van petir el fret de les teves pedres.
Inocents en el castell tencar.
Aquella va ser l'última vergonya,
de una deshonrosa Espanya.
A.Darder i A.Jaume, sentenciar.
Però de la història tu no ets culpable.
La teva finalitat es la bellesa.
Donar a la nostra identidad grandesa,
i tenir-te com a referència incommesurable.
¿Que seria d'El Terreno sense el castell?
¿Que seria sense la seva pineda coronat?
¿Seria un barri sense identitat?
Tot seria molt diferent sense ell.
Melchor Llabrés “Siòn”
Març 2019.
Amb aquest senzills versos, en els quals he inclòs algunes de les obres o situacions dels artistes o personatges famosos que van néixer o van viure en el nostre barri, modestament he volgut homenatjar a alguns d'ells, a aquells que ens van deixar obres o fets culturals. En El Terreno, també van viure altres personatges tan famosos com els abans esmentat, però aquests no reuneixen la condicio recalcada.
Però això no ha acabat, al nostre barri van sortint grans artistes; pintors, escriptors, dibuixants, etc. que algun dia, com, modestament, he fet jo, algú versarà les seves obres.
El barri d'El Terreno.
Quan arribau amb vaixell,
abans d'entrar a ciutat,
si us gireu de costat,
veureu que hi ha un vell castell.
Més avall hi ha casetes,
que formen un bell conjunt,
enfilades cap amunt,
amb pujades molt estretes.
Viu gent de gran cenzillesa,
El Terreno, es el seu nom,
es conegut per tothom,
que tambe hi viu la noblesa.
El Cardenal Despuig
La llum, va veure aquí un dia,
un cardenal d'allò més versat.
de Can Despuig, nomenat,
de la saviesa gaudia.
Gertrude Stein
“Si pots suportar tant de paradís” vina amb mi.
li va dir en Robert Graves, a aquella senyora.
Gertrude Stein, nomenada escriptora.
Viure aquí per ella va ser un somni.
Julio Verne.
Tambe van dir, que va passar p'El Terreno, per exemple,
Julio Verne, el gran creador de fantasies,
qui va escriure ”La volta al mon en vuitanta dies”
i s'hagués quedat aquí per sempre.
Rubén Dario.
R. Darío, va versar, quan aquí vivia.
“Cants de vida i esperança”,
i va sentir una profunda enyorança,
quant va partir sabent que ja no tornaria,
Santiago Rusiñol.
S. Rusiñol, “Anant pel món”
va recalar a “Lilla de la calma” i es va quedar.
a un raconet d'El Terreno, va trobar,
“Els fulls de la vida” en el seu entorn.
Georges Bernanos.
G. Bernanos, el gran novel·lista,
defensor de l'home, i bon aventurer,
que al nostre barri té un carrer.
Aquí va canviar el seu punt de vista.
Cristobal Vilella.
C. Vilella, va gravar la nostra fauna i flora,
un dels primers que van viure aquí,
una casa blanca es va construir,
i l'ajuntament la va tirar a fora.
Pere Capellá.
Va ser un gran terrener,
l'estimat Pere Capellá,
a prop d'aquí va detallar,
“L'amo de Son Magraner”
Anthony Kerrigan.
A. Kerrigan, Gran traductor,
i notable poeta nord-americà.
a “Casa Mirabel” d'El Terreno, tancà,
veïnatge, vida i amor.
Pau Gomila
Un bon samarità terrener,
“Sa plasseta” ens va regalar.
Anomenat Pau Gomila,
per tots nosaltres molt proper.
Remigia Caubet.
R. Caubet, la gran escultora,
que va esculpir la “La font de l'amor”
li vam dedicar un bell mirador,
de “Nuredduna” s'autora.
Camilo Jose Cela.
El del Nobel, Don Camilo,
que va néixer a Iria Flavia,
i va “Viatjar a l'Alcarria”
aquí va trobar un filó.
Alexis Macedonsky.
Macedonsky, era un bon pintor,
va habitar a “Villa Teresa”
i va embellir amb tendresa,
des de Andratx a Formentor.
Barón Thyssen.
El Barón Thyssen, gran noble,
ens va honrar amb le seva presència,
deixant una gran herència,
de cultura, incalculable.
Ervin Hubert.
Del vaixell de l'Arxiduc va baixar.
Idealitza de forma colorista,
pintant Mallorca en estil costumista,
una gran herència d'obres va deixar.
William Edwards Cook.
Amb Jeanne Moalic, la seva dona,
a Mallorca els dos pintors recalaren,
i a la nostra illa deixaren,
una herència d'obres d'art molt bona.
Ernest Mª. Dethorey.
Es va refugiar de La Gran Guerra,
E. Mª. Dethorey, periodista,
d'El Terreno, gran cronista.
I aquí no va enyorar la seva terra.
Gaspar Terrassa Mas.
El pulcre retratista, G.Terrassa,
el de les “Correns de Revolució”
professor de bells arts i vistós senyor.
¡Lo que feia per no embrutar-se era massa!.
Carles Elies Font.
Va pintar les costes d'El Terreno.
Era un home molt estimat,
però les seues obres no han quedat.
Diuen que el seu humor no tenia freno.
George Bernard Shaw.
El del “Alfabet Shaviano”
creador de “Pigmalion”, tot un Maquiavel,
G. B. Shaw, un altre Nobel,
que va engrandir El Terreno.
Juan Maria Thomas.
J.M.Thomas, sacerdot i purista,
“Jovellanos en Bellver” va crear,
“La Capella Clàssica de Mallorca” va fundar.
Terrené de pro i de la Seu organista.
Nadine Lang.
N. Lang, del ballet gran erudita.
A “Villa Bení” d'El Terreno es va quedar,
aquí la seua religió va canviar.
De gimnàsia professora i artista.
Gabriel Alomar i Villalonga.
G.A. i Villalonga, escriptor,
polític socialista i catalanista,
diputat i cortès i periodista,
ideòleg d'esquerres i professor.
Luis Derqui.
Luis Derqui, l'aquarel·lista,
de Sóller va venir aquí.
Era un pintor majorment tauri,
religiós i idealista.
Josep Costa “Piquerol”.
J.C. “Piquerol”, publicista,
a “ L'Esquella” i “ La Campana” va col-laborà.
A “Dos de Mayo” d'El Terreno, va viure.
Mes tard fundar “Galerias Costa”.
Luis Fabregas i Cuixart.
Gran cronista i “Medalla de Ciutat”
L.F. i Cuixart, “Estampes d'El Terreno” ens va deixar,
a tots els contemporanis va embruixar,
p'el seu estil localista adoptat.
Jose Maria Gironella.
Va escriure “Los cipreses creen en Díos”, trilogia,
J.M. Gironella, el gran escriptor català,
en El Terreno, va tenir a be recalar,
vivent aquí en bona companya.
Ritch Miller.
Va dir que aquí es va fer pintor,
R. Miller, l'artista nord-americà,
a “Villa Paulina” es va instal-lar.
De “Francis Bacon” l'emulador.
Pere Quetglas “Xam”.
P.Q. “Xam” caricaturista,
també mestre en xilografia,
home de benevolent ironia.
A la tranquil·litat d'El Terreno va disfrutar.
Com diu la nostra “Balanguera”
“Com una aranya d'art subtil”
tots varen teixir amb un fort fil,
amb la cultura com a bandera.
Melchor Llabrés “Siòn”
Diciembre 2018
Un pequeño homenaje a unas gentes que, como haríamos cualquiera de nosotros en sus mismas circunstancias, exponen sus vidas para huir del hambre o de las guerras de sus países.
Migrante
África, árida y esquilmada,
Por las pérfidas potencias,
Que dejaron, casi nada,
Robando sus pertenencias.
En este país endeble,
Ya no se puede vivir,
Solo queda miseria y hambre,
No se puede subsistir.
Con “samarreta” del Barça,
Mojada de tanto andar,
Amid, desea llegar,
A cualquier sitio con prisa.
Cruzando eriales vanos,
Te mueves sin descansar,
Junto a otros hermanos,
Con anhelos de volar.
Por fin llegáis al mar, anhelantes,
A un mar lleno de cruces,
De otros que lo intentaron antes,
Y se pegaron de bruces.
Después de mucho regatear,
Hallas sitio en un “yate”
Donde no paras de sollozar,
Sediento, hambriento y triste.
Este mar lleno de baches,
Que se ha puesto bravío,
Solo se oyen los ayes,
Por el miedo y por el frio.
Al fin llegaste a tierra,
Pero no estabais todos,
El alma se te desgarra,
Por perder tantos amigos.
Ahí están los de inmigración,
Para cortaros las alas,
Y meteros en prisión,
Por las buenas o las malas.
A esconderse o a correr,
Otra vez sin descansar,
¿Es que nunca va acabar
En esta vida padecer?
Un día encuentras a un paisano,
Que te ayuda a caminar,
Amigo y buen samaritano,
Que te enseña a continuar,
Deambulando entre la gente,
Sin rumbo ni ilusión,
Vendiendo bolsos “Vuitton”
A un publico indiferente.
Para la mayoría no existes,
Formas parte entre otros,
De individuos invisibles,
De la ciudad prisioneros.
No importa el saber,
Que llevas como bagaje,
No se puede comprender,
Tal semejante ultraje.
Por un “papel” darías la vida,
Y es lo único que te importa,
Un papel que abrirá la puerta,
A esta vida angustiada.
Pero no lo creas, amigo,
No estas aunque llegaste,
No ha terminado el castigo,
Por venir de otra parte.
Esperemos que con los años,
Vengan gentes con otra mente,
Que sean más “buena gente”
Y podáis restringir los daños.
Melchor Llabres, “Siòn”
Junio 2019.