Jura de la Constitución de 1876 por la Reina regente M.ª Cristina de Habsburgo, acompañada por las Infantas Mercedes y Teresa.
Sesión en el Congreso de 30 de diciembre de 1885.
Senado
El sufragi censatari o sufragi restringit va ser un sistema electoral, vigent en diversos països occidentals entre fins del segle XVIII i el segle XIX, basat en la dotació del dret a vot només a la part de la població que comptés amb certes característiques precises (econòmiques, socials o educacionals) que li permetés estar inscrita en un "cens electoral". El sufragi censatari es contraposa al sufragi universal, que no estableix condicions llevat majoria d'edat i la ciutadania (encara que fins al segle XX estava limitat al sufragi masculí).
A Espanya, des de la Constitució de Cadis de 1812, el sufragi era censatari, limitat a Propietaris i persones amb determinades "Capacitats". Durant el breu Període del Sexenni democràtic i la Primera República (1868-1874) va ser la primera vegada que és va implantar el sufragi universal directe dels homes majors de 25 anys.
A partir de la llei electoral del 28 de desembre de 1878 es va tornar a implantar el sufragi censitari. Els censos que presentam pertanyen a aquesta època.
Fins el 1890 no s'aprova el sufragi universal dels homes majors de 25 anys, amb un govern liberal de Sagasta. El 1931 la Segona República dóna el Dret de sufragi també a les dones, que és va aplicar per primera vegada el 1932.
Enllaços:
Cens pel sufragi universal durant la I República
Censos censataris durant el període de la Restauració
Cens universal de la II República