Un banc de temps és una iniciativa comunitària d'intercanvi de temps, que emula simbòlicament el funcionament d'un banc, però en el qual allò que es "presta" i es "rep" és temps dedicat a serveis a les persones. Aquest mecanisme d'intercanvi multilateral té per objectiu establir una xarxa d'ajuda mútua i reforçar els llaços comunitaris d'un barri, poble o ciutat.
Es tracta bàsicament d'intercanviar necessitats per habilitats, sense ànim de lucre ni cap mediació monetària. L'usuari rep un servei d'algú altre durant un període de temps, i es compromet a prestar un servei igualment prolongat. És a dir, "el troc funciona a través de crèdits mutus en forma de
temps". Cada usuari rep un talonari per efectuar els pagaments, i és titular d'un "compte corrent" que registra el saldo de temps disponible. La unitat d'intercanvi és l'hora, independentment del servei que s'ofereixi o que es rebi. Cada servei, coneixement o habilitat intercanviada té el mateix valor, mesurat en unitats de temps, independentment que el donant sigui un principiat o un expert.
Les transaccions es regulen amb el intercanvi físic d'uns xecs de temps, que es donen en forma de talonari als socis del banc. Una secretaria centralitza la gestió d'ofertes i demandes, posant en contacte a les persones, i controlant l'estat de saldo de les hores donades i rebudes.
Els intercanvis no són bilaterals ("jo et dono i tu em dónes") si no multilaterals: s'ofereix oferta i demanda
a una borsa de serveis, coneixements i habilitats del Banc de temps de forma que la persona A ajuda a B, B ajuda a C, C ajuda a D, i D ajuda a A.