El torrent del Mal Pas té una conca d'uns 4 km2, que va des de la banda de ponent de Na Burguesa i la Bonanova fins la vessant de migjorn de Bellver, fent de límit natural entre aquell barri i el Terreno.
El nostre cronista Lluís Fàbregas escriu que només hi va veure baixar aigua en dues ocasions. Prova de la seva escassa activitat és que, tot just arriba al Terreno, una considerable construcció amb entrada pel carrer del Polvorí baixa fins a tocar el llit del torrent sense que mostri temor de mullar-se els peus.
Superat el bloc herculi que vigila l'entrada al barri, el torrent del Mal Pas baixa paral•lel al carrer del Polvorí, però ja bastant metres per davall d'aquest, deixant un barranc cobert d'espessa vegetació al que moltes vivendes accedeixen a través d'escales i aprofiten l'espai per activitats agrícoles i ramaderes.
Seguint el curs del torrent, en aquesta finca, la primavera de 2011, estaven en plena batalla contra el morrut vermell que ja havia exterminat alguna palmera i mostrava signes d'infecció en altres. Les darreres vegades que he passejat per aquí no he vist que en quedés cap. Però sí, encara, l'interessant pou o aljub amb la roda d'extracció manual d'aigua.
Quan el torrent es troba amb l'antiga carretera d'Andratx, avui Joan Miró, la travessa per un pont en el que, aquest dia, hi havia un indigent carregant objectes en un dels nombrosos carros de Mercadona que aparcaven pels nostres carrers.
La vegetació trobava suport en els poderosos cablejats urbans.
Damunt del pont, aquí en rostoll, el que va ser farmàcia i, després, el bar La Farmàcia (avui reformada a vivenda particular) i el Cantàbrico. I, damunt d'ells, el que va ser Hotel California, que va derivar després en enorme esquelet de formigó i va tardar una eternitat en regularitzar-se per poder completar l'obra.
Tot bon torrent que s'aprecií forma una cala quan arriba al mar, i aquest és el cas de la rada del Mal Pas o de Can Barbarà, nom del propietari de la finca on s'instal•laren uns banys segregats fins que la construcció del passeig Marítim la va empresonar. Tot i així segueix sent un dels molts preciosos paisatges i espais d'oci que embelleixen el barri del Terreno.
I com que m'agrada, intento assolir bons punts de vista de la rada. Aquí des del carrer de Joan Miró, aprofitant el forat que deixa un edifici esbucat per fer-hi una nova construcció.
I aquí, des de la terrassa d'accés públic de l'hotel Majorica, també damunt Joan Miró, des d'on podem veure la rada, les cases de Sa Portassa, la ciutat de Palma i el port en el que aquest dies descansava el iot de Philippe Starck.
Però vull trobar un punt de vista que permeti veure tot el costat de migjorn del barri, així que pujo per la carretera de Gènova, creuo el pont de la carretera de La Bonanova, salvat fa pocs anys de ser esbucat gràcies als esforços d'ARCA i dels veïnats del barri i començo a pujar per la vertent nord de La Bonanova.
A mitja pujada hi ha una bona perspectiva mig velada pels pins que creixen a les vores de la carretera. Hi destaquen les escales que baixen des del carrer de Josep Villalonga, la casa (catalogada) de Joana Canyelles a dalt, i els crits dels nins de la guarderia que s'insinúa darrera els arbres.
Pujant, pujant, per obtenir una vista neta, arribo a l'Hotel Valparaiso Palace. Li demano al conserge si tenen una terrassa d'accés públic per poder fer el dibuix que cerco i, molt amable, em deixa pujar a la terrassa més alta de l'Hotel on finalment hi ha una vista espectacular i sense obstacles, però ben complicada.