El barri del Terreno és per gent de cor i cames fortes, doncs està plantat a la pendent que baixa des del puig de la Mesquida, coronat pel castell de Bellver, fins a la mar. El desnivell es salva amb nombroses escales; penso que cap barri de Palma n'allotja tantes i tant variades. En tinc un bon grapat dibuixades, però espero poder anar completant el quadern amb les que hi falten. Al límit nord del barri, el torrent de s'Aigo Dolça, és el primer desnivell salvat per escales entre el Passeig Marítim i el carrer de Joan Miró. Són les més famoses del Terreno però no per la seva bellesa.
La següent pujada escalonada des del Passeig Marítim és el carrer dels Banys. Aquesta demana afegir-hi un ànim ferm: estreta, sinuosa, desèrtica, graffitada i orinada, fa patir un poquet travessar-la. Però he de confessar que a mi mai m'hi ha passat res.
Després d'unes quantes escales més que pugen del Passeig Marítim, entre hotels i discoteques, trobem les primeres que podem considerar civilitzades i urbanitzades, recorrent en bonics trams els jardins de La Quarantena.
I encara, després, trobem les escales històriques que volten i pugen pels jardins del Pirata i de Natzaret.
Ja al límit de migjorn del Terreno, la rada de Can Barbarà comunica amb el carrer de Joan Miró per les angostes escales que pugen per les cases de la Portassa.
Si seguim pel límit de migjorn, remuntant el torrent del Mal Pas, tot el vessant sud està sembrat de petites escales de les cases particulars, necessàries per pujar i baixar dels seus horts i jardins. La més important d'aquest sector és la que comunica el carrer de Robert Graves amb Josep Villalonga, que aquí està dibuixada des de La Bonanova.
La mateixa escala, dibuixada des del carrer de Josep Villalonga, també ofereix un paisatge ben atractiu.
El carrer de Robert Graves és el més prolífic en escales. Les següents que trobem són les del carrer Rubert, que pugen de nou fins Josep Villalonga. Aquí vistes de baix cap a dalt.
I aquí dibuixades des de dalt cap a baix, enfilat a la terrassa de can Tonino i Blanca.
A continuació la reina de les escales, la del carrer de Menéndez Pelayo, que ja té dedicats dos capítols en aquest quadern. El tram dibuixat és el que va des del carrer de Josep Villalonga a Dos de Maig, fent costat a Can Casasayas que veiem aquí abans de ser restaurada.
La següent preciosa escala és la del carrer de Lanuza, que va des del carrer del Dos de maig fins Josep Villalonga, curta però ampla, sempre amb fèrtil vegetació, i bona vista a la badia de Palma.
Forçant un poquet, si pugem al castell de Bellver, a més de la llarga i costeruda escala que travessa la capella de Sant Alonso, trobem totes les relacionades amb el mateix castell, com aquesta que dona accés a l'entrada principal.
Però la pendent en la que està planta tot el barri no només du a esglaonar els carrers, si no que afecta també a les viles i cases particulars en les que els jardins es disribueixen a diversos nivells comunicats per escales dividides per replans adornats amb fonts, pous i coves com correspon als jardins romàntics. Aquí hi ha tema llarg per dibuixar, però afegeixo només dos exemples de les més visibles des del carrer: La casa del nº 68 del carrer de Josep Villalonga...
...I la del nº 66 del carrer de Robert Graves.
I, encara més, i aquí ja és el mai acabar. La majoria de cases i viles han bastit terrasses i miradors per tenir vistes a la mar, a les que s'hi accedeix amb escales de tota casta, com, per exemple, la d’aquest dibuix. Continuarà....