Quan el 1977 vaig venir a viure al Terreno, va ser a una casa preciosa, antiga, atrotinada, amb molt jardí i, a la cara nord, un edifici alt, abandonat, ruïnós, que obligava a mirar sempre cap els altres punts cardinals: l'Hostal Sayonara. Tot i que ja llavors, em van informar els veïns de que havien iniciat reclamacions pel seu enderroc, aquest és l'aspecte que tenia quan el vaig dibuixar 33 anys després.
Aquesta postal que em va donar na Damiana i que segons em va explicar estava en una caixa forta de l'Hostal quan el van començar a tirar avall, el mostra amb l'aspecte que va tenir durant els seus pocs anys de vida activa. Com molt bé s’explica a l'apartat “Places, Cases i Carrers” d'aquesta mateixa web, es va construir damunt de Can Alomar, va rebre hostes de finals del anys 60 i es va abandonar l'explotació a mitjans dels 70. Es va degradar d'immediat i va ser adquirit a subhasta per la família Salom, per 2 milions de pessetes amb la intenció de reconvertir-lo per apartaments.
Amb la mateixa intenció es construí el que sempre denominàvem “edifici annex”, que senyalo amb fletxa blava en aquesta fotografia que vaig fer per allà el 2005, on es pot gaudir de l'impacta visual dels dos fenòmens arquitectònics. Però les llicències sol•licitades incomplien el nou Pla General vigent i s'havien denegat, de manera que es va fer més crua la lluita entre les sol•licituds de expropiació i demolició i els recursos contraris, que arribaren fins el Tribunal Suprem. El 2004, el PERI del Terreno el declarà zona verda i d'aparcaments.
De 2007 és aquesta interessant fotografia en la que es dóna el sus a l'esbocament de “l'edifici annex”, que veiem ocupat per operaris equipats per l'escomesa. Molts dels personatges de la fotografia per uns o altres motius, ja no estan avui al barri o als seus llocs de treball.
Però el 2009 les ruïnes de l'Hostal Sayonara seguien dretes mentre es decidia el seu futur als tribunals, així que els veïns del barri, després de 30 anys d'espera, començàvem a perdre la paciència. Finalment el mes d'octubre de 2009 la Comissió d'Urbanisme de l'Ajuntament de Palma va aprovar l'expropiació i demolició de l'Hostal, valorant-lo en 1.325.000 E.
Com que en la propietat de l'Hostal hi estaven implicats el Conseller d'Economia del Govern vigent i la ex-Consellera de Salut, un any després encara hi havia disputes al Parlament damunt la valoració de l'indemnització que, en una nova taxació havia baixat a 726.596 E, al haver estat declarat en ruïna. Al final s'arriba a un acord amb la propietat per iniciar la demolició i posterior construcció d'aparcaments, amb fons del “Plan E” sense a esperar la resolució judicial del contenciós. Així que, el desembre de 2010, com que jo ja era un urbanskecher entusiasta, començo a dibuixar el procés de desaparició del nostre petit mur de Berlín.
A principi de febrer de 2011 comença la demolició per la zona de la piscina i l'escala de cargol, salvada per ser exhibida en el futur aparcament.
El 10 de febrer ja havia caigut la meitat de l'edifici de l'Hostal.
El dia 11 ja només en quedava una tercera part.
El dia 12 hi havia més feina en apartar la runa amb l'excavadora que en seguir l'enderroc
I el dia 14 van caure els darrers murs.
34 anys d'espera i reivindicacions, i l'eterna ruïna que infectava el barri i la nostra cara nord, va desaparèixer en 2 setmanes. Del darrera va emergir la casa de Joana Canyelles, de 1890, catalogada. No es pot comparar.
Entre l'Hostal i l'annex es van recuperar 1300 m2 que en poc temps es van preparar per aparcaments, zones de càrrega /descàrrega, contenidors i un parell d'arbres.
Quan el vaig dibuixar, la primavera de 2013, el que quedava ben clar és que l'aparcament públic de Palma amb millors vistes a la badia és aquest, el nostre, el del Terreno. Això sí, barato no ens ha sortit. L'abril de 2014 el Tribunal Superior de Justícia de Balears va dictaminar que li havíem de pagar 580.000 E. més a la propietària perquè no s'havia demostrat que l'edifici estava en ruïna. Haver-m’ho demanat a mi! Es va presentar recurs al Suprem però no se si s'ha acabat la història.