Des del carrer Rubert, dedicat a qui va iniciar la parcelació de la finca del Terreno, o de Can Rubert o de Natzaret, podem veure, senyalada per la fletxa, la que es creu va ser la finca originària del nostre barri.
Explica Bartomeu Bestard que, segons el catedràtic B. Barceló i coincidint amb l'Arxiduc Lluís Salvador, el barri del Terreno s'origina de la finca que cap a finals del segle XVIII va ser del cardenal Antonio Despuig i Dameto. En aquesta finca volia el cardenal reunir les peces del seu magnífic museu, les quals finalment van acabar dipositades a la finca de Raixa. A la seva mort, el 1813, va ser comprada per Jaume Sitjar (1814) i un any després va passar a ser propietat de Juana Ana Vidal i Serra de Marina, qui la va deixar en herència als seus parents, la família Rubert. La família Rubert es va reservar la casa i un tros extens de terreny i va parcelar i construïr a la resta. l'any 1924 es va fundar l'Escola de Natzaret, governada per un patronat del que és president, de manera continuada per voluntat dels testamentaris, el Bisbe de Mallorca. Cal ressaltar l'àmplia zona verda que encara manté la finca de Natzaret, la major del Terreno, i la importància del jardí que segueix el pendent en direcció al mar, anomenat el "Jardí del Pirata" que, abans de la construcció del Passeig Marítim, arribava al mar. Els jardins i hort de Natzaret, del Terreno o de Can Rubert, , amb influències del classicisme, el romanticisme i el modernisme, van ser un dels motius més reproduïts pels pintors modernistes de fi de segle XIX i principi del XX, a més de ser el mirador per excel•lència de la ciutat i la badia de Palma. El setembre de 2004 el Govern publicà al BOIB la Declaració de Bé d'Interès Cultural, amb categoria de jardí històric, a favor dels Jardins de Natzaret, Casa Rubert, Av, Joan Miró, 101, Palma. El 2006 el Consell Insular de Mallorca va signar un conveni amb la Fundació Natzaret en el qual cedia l'ús dels jardins a la institució insular per un termini de 25 anys, fins 2031, admetent visites guiades amb reserva prèvia. El 2014 s'aprova obrir els jardins al públic, de forma gratuïta de dilluns a divendres de 10 a 14 hores. Un vigilant de seguretat vigila el compliment de les estrictes normes que regeixen el comportament dels visitants. L'accés es realitza només a través del Passeig Marítim i s'impedeix per l'avinguda de Joan Miró, per no interferir en les activitats de la Fundació Natzaret. Tot i ser Bé d'Interès Cultural, els jardins de Natzaret podrien ser desenvolupats parcialment. La Gerència d'Urbanisme de l'Ajuntament de Palma acorda, el febrer de 2016, suspendre durant un any la concessió de llicències i la tramitació i aprovació d'instruments de gestió en l'àmbit de Natzaret, al Terreno, a fi de realitzar els estudis necessaris per modificar al Pla Especial del Terreno la zona propietat de la Fundació Natzaret amb l'objectiu d'assegurar una efectiva protecció de l'entorn dels elements catalogats (jardins i edificacions), una millor comunicació entre el carrer Joan Miró i el Passeig Marítim i la reducció de l'impacte que podrien suposar algunes de les edificacions previstes en el PERI. Amén.
Quan hi vaig entrar per primera vegada, el febrer de 2012, encara amb restes de la famosa nevada, ho vaig fer sense avís ni reserva, des de Joan Miró, explorant camí a través de la Fundació Natzaret, doncs la reixa del Passeig Marítim no era via d'entrada. Ho vaig trobar prou inaccessible, amb àrees tancades, i bastant desèrtic fins que vaig trobar el vigilant jurat que em va obrir algunes reixes. Tot i així vaig descobrir un despatx on treballava la Pediatra Dra. Román i vaig aconseguir fer un dibuixet per la portada del llibre del Terreno.
Enguany hi he tornat, també el mes de febrer, molt més càlid que el 2012. He tingut que entrar per la reixa del Passeig Marítim, doncs per Joan Miró està explícitament prohibit, i he dibuixat un parell de temes sota l'atenta mirada del vigilant que vetllava per que no hi fes algun graffiti.
Comentari per la imatge
Comentari per la imatge
A dalt, a l'esplanada de Natzaret, el vigilant et va dient: aquí pots anar, aquí no pots anar i em sento un poc atabalat, com caminant per una acera amb carril-bici. Però aconsegueixo fer algunes fotos.
En la mateixa línia restrictiva, el 2016 hi ha un cordonet que impedeix, també, veure les coves, tradicionals als jardins romàntics. Així que us afegeixo una foto que vaig fer el 2012, quan encara no hi havia cordonet, en la que es veu la cova més gran sorprenentment sostinguda per columnes potser procedents d'algun claustre gòtic i per una estalagmita de mida considerable procedent d’alguna sima local. No crec que ara els deixessin fer el mateix.
Les vistes des dels jardins de Natzaret són fenomenals també mirant cap a la caleta del Mal Pas o de Can Barbarà.
I també en sentit contrari, des de la rada de Can Barbarà mirant cap els jardins de Natzaret o del Pirata i les cases de Sa Portassa... Continuarà...