RECORDAR, RECUPERAR, REIVINDICAR I AGRAIR
Tota la vida El Terreno ha estat dins la meva memòria. Els meus pares hi vengueren a viure el febrer de 1940. N’Ignasi , el meu germà gran, va néixer als Set pisos, na Nùria i na Dolors al Carrer Infanta, a la casa de les torretes i en Pep on ara és l’Hostal Corona. En Jordi i jo, els dos petits nasquerem a Palma. El germà gran va anar a l’escola de pàrvuls La Immaculada , en Pep i en Jordi a Sant Lluís Gonzaga.
Eren amics dels meus pares Jaume Mas Porcel, músic i compositor, el pintor William Cook i la seva dona també pintora, Mme. Moallic.
En una ocasió la mare va demanar a Cook per què sempre pintava bodegons i flors, ell li respongué: -si pinto paisajes cerca del mar, a los cinco minutos tengo a la policía pidiéndome los papeles, creen que soy espía norteamericano.
Anys durs de la postguerra i de les cartilles de racionament. El meu germà Ignasi em contà que quan tenia sis o set anys anava al forn de Can Padecet amb les cartilles, eren els anys de la fam.
Jo no vaig viure l’esplendor dels anys 50 però els pares ens parlaven de l’ambient cosmopolita que s’hi vivía.
L’any 54 els pares compraren la casa on estam en Francesc i jo i on nasqueren les nostres filles Clara i Rosa Maria. Quan jo tenia deu anys em posaren a l’escola de La Immaculada, on vaig fer les amigues de la infància i que encaren conserv. Record que n’Antonio amb el seu carrito dels gelats s’acostava a la barrera de l’escola pel carrer de la Salut, totes ens hi afuàvem.
Amb els amics del barri hem dedicat molt de temps a fer projectes en benefici de la nostra petita comunitat, en Joan Fernández i na Margalida Zuzama, tots dos mestres, crearen la Revista Papers d’El Terreno el febrer de 2001. Na Cati Bennàssar i en Manolo Rivera, també mestres, s’han passat hores i hores a l’Arxiu Parroquial estudiant la història de l’escola Parroquial , en Manolo va tenir la idea de crear un Consolat d’El Terreno a Barcelona.
En Biel Pieras i na María Josep Morell, informàtics, varen ser el que ens van engresgar a fer la primera página web sobre el barri elterreno.info que estrenarem el desembre de 2001, a la qual dedicarem moltes hores, hores que no s’han perdut perquè en Manolo ha continuat la tasca a la página de la web actual de l’AAVV El Terreno-Bellver.
És esencial Recuperar els i les protagonistes del nostre barri perquè la nostra identitat passa per reconèixer figures com Joan Bennàssar, que fou l’organista de la Parròquia durant 63 anys ininterrompudament; ell va fer de l’orgue i dels trens una passió que caldria recordar dedicant un carrer al seu nom, com també al músic, compositor i Catedràtic del Conservatori Superior d’Alacant Jaume Más Porcel, que visqué amb sa mare al carrer de Santa Rita. Seria un bon homenatge si una orquesta pogués interpretar, al barri algunes de les seves composicions.
Fa poc que en Miquel Rigo Far ens ha deixat. La seva familia s’establí a El Terreno a finals del segle XVIII, eren els clavataires, es dedicaven a fer claus pels vaixells del port. En Miquel va ser ermità de l’ermita de Betlem, però al cap d’uns anys ho deixà i es va dedicar a fer de guía turistic, a viatjar i a escriure. Us anim a llegir els seus llibres, La cuina dels ermitans, i La deixa dels àrabs a Mallorca.
En Miquel sempre estaba disponible, ens va regalar un bon grapat d’articles sobre El Terreno.
Una bona manera de recuperar la història del nostre barri seria posar una placa de record a les cases on habitaren els pintors Santiago Rusiñol, Bernareggi, William Cook, Macedonski i Ritch Miller, la fotografa Elga Jacobi i els escriptors, Rubén Darío i Gertrude Stein, ells i elles, artistes de gran talent. I el talent no s’acaba aquí sino que continua brollant amb els escriptors Llorenç Capellà, Margalida Capellà, Antònia Vicens, Eduard Moyà, pintors i il.lustradors Feliu Renom, Pere Capellà i Philippe Dolbeau autor del cartell de les Festes d’enguany, gràcies Philippe.
Hi ha fets que es poden perdonar pero mai oblidar, com és el trist final del matrimoni Heinemann, jueus alemanys, que el juliol de 1940 es varen suÏcidar amb el gas de la cuina. Havien rebut una carta de repatriació del govern nazi amb connivència de la dictadura franquista , eren molt majors i no es trobaren amb el coratge de fugir de l’illa. Les seves filles Lore i Gisela, no vivien a Mallorca, però una d’elles vengué a Mallorca per visitar la tomba dels pares.
Un altra cas va ser el d’Antoni Frau Sans, que quan es casà va venir a viure a El Terreno. Era sindicalista, impressor, autor i director de teatre infantil i d’adults de la Societat Instructiva Bellver, aquest home va realizar una gran tasca entre els joves.
El 26 de novembre de 1936 va ser afusellat a l’hemicicle del cementeri nou de Palma per un escamot de falangistes.
Amics i amigues segur que ens deixam moltes històries pel camí, però són tants i tants els noms dels veïns, que no hi cabrien en aquets dos fulls. Us deman disculpes.
I arribam a l’actualitat, durant molts anys els veíns hem estat i som encara els perjudicats , els after hour són un problema de convivència, de salut i de higiene, per solucionar-ho demanam la intervenció de totes les institucions afectades. L’excés de llicències està asfixiant el nostre barri, i pot ser perjudicial per la imatge que volem del nostre barri., AIXÓ JA NO POT ESPERAR.
Hi ha un gran AVANTPROJECTE DE CONNECTIVITAT de El Terreno amb el Passeig Marítim amb fons europeus, fet per l’arquitecte Joan Fortuny a qui vull donar l’enhorabona i les gràcies per haver fet aquesta feinada. És un projecte molt atractiu i molt ben enfocat a les necessitats del barriada: esponjament amb zones per a vianants, ascensor i escales mecàniques. Volem que es pugui iniciar la primera fase el més aviat posible, hem d’estar atents i hem d’empenyer en força per que es faci realitat.
Crec que és oportú recordar al Sr Batle que l’Ajuntament té una oportunitat d’or per tirar endavant aquelles partides destinades al nostre barri i que encara no s’han realitzat del pressupost del 2017, esperam amb ànsia l’execució, sabem que l’any 17 encara no s’ha acabat.
Finalment si que és veritat que actualment els veïnats estam més animats, es fan moltes activitats per la gent jove, fa que sigui més NECESSARI I IMPRESICINDIBLE recordar a les nostres institucions que VOLEM EL TERRENO UN BARRI PER VIURE.
El nostre barri té un gran potencial de creativitat, de capacitat de feina , un encant de carrers, jardins i corrals, racons, portals, balcons, amb un encant especial difícil de trobar dins Palma, propòs cuidar-lo, engalanar els balcons, les portases amb cossiols i si fa falta també els carrers, com fan molts barris dedicant –li una part de l’any a prepara-ho.
Necessitam un centre en condicions per afovir el desenvolupament cultural , on totes les expresisons artístiques es sentin a gust. VOLEM ser un lloc d’acollida per la gent que treballi i estimi la cultura des de totes les vesans siguin d’on siguin, UN BARRI PER LA CULTURA
Deixau-me AGRAIR LA TASCA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNATS D’EL TERRENO, que hi dedica hores i hores.
Vull agrair a la junta de l’Associació eL seu esforç per tirar endavant la millora del nostre barri,
Endavant
Terreners i Terreneres i molt Bones Festes.
