Avui fa 146 anys.
El dissabte, 10 de gener de 1880, La opinión : periódico político, a la seva pàgina 1, es referia al terrener Domènec Escafí Vidal amb la següent notícia:


PALMA.
¡ENHORABUENA!

Honrára anoche al Ayuntamiento asistiendo á la reunión á que les habia invitado una comisión innominada, los señores D. José Quint Zaforteza , Marqués de Palmer, Campofranco, Escafí, Quintana, Lorenzo Muntaner, Pedro Antonio Obrador, Herreros, Rubert, Ayamans, Botia, Mestres, Pedro Sampol, Ignacio Vidal, Marroig, Ramon Despuig, Juan Burgués, Sastre, Malberti, Alejandro Rosselló, San Simón, Gregorio Vicens, Lorenzo Vicens, Luis Martí, Granells, Quadrado, Bernardo Canet, Miguel Estade. Vanrell, Pedro Ripoll, Togores, Antonio M. Sbert, Fiol, Pascual, Rosselló, Ribot, Pedro Estelrich, Ramon Fortuny, Marqués, Damián Boscana, Joaquín Pavía, Blanes y Miguel Guasp; y hallán dose presentes los Concejales señores Pérez, Bauzá y Capó, Binimelis, Bauzá, Juan y Marroig, Oliver, Francisco Juan, Parera, Bisañez, Borràs, Gamundi, Guasp y Ros, abrióse la sesión, de que creemos conservará buen recuerdo el Ayuntamiento.
Duramente atacado por los señores Quintana y Pascual, que extrañaron la falta de cortesía del Alcalde Sr. Perelló al no asistir á aquel acto solemne y protestando contra los términos y tendencia de la circular en mal hora concebida por el despecho, empezóse á discutir qué clase de consejo debería darse á la corporación municipal, ya que concretamente no espresaba los estremos de su consulta; y tras de larga discusión en que tomaron parte ademas de los ya nombrados, los señores Sbert, Sampol, Rosselló, Malberti, Quadrado y Herreros, sin que ni uno solo quisiera llevar la cuestión al terreno á donde deseaban los autores de la circular y los concejales que la aprobaron; antes bien protestando de no querer convertirse en jurado que decidiera si habían obrado bien al rechazar el proyecto de la Sociedad que intentó a canalización y aprovechamiento de las aguas, apesar de la insistencia con que el Sr. Binimelis deseaba explicar lo obrado y aun dar lectura á las bases propuestas al Ayunta miento, votóse por menos de la mitad de los señores que habían concurrido á la reunión, una proposición que recomendaba á aquel, que estudiara la cuestión, y que nombrara una comisión de personas competentes, que se asociaran con las que bien les pareciese, á fin de que por este medio y sin perjudicar ningún derecho, pudiera resolver en definitiva.
Y así terminó la sesión, y así debía terminar; pues el proyecto colosal del Ayuntamiento no podía conducir á otra cosa: á la falta el palmetazo.
Estudien ustedes; es lo que en dos palabras se le ha dicho. Con que, sea enhorabuena, ínterin, no vueltos todavía del asombro que todo nos causara, exclamamos; ¡qué Ayuntamiento, que Comisión, y qué Sr. Binimelís! y para no descontentar á nadie, ¡qué Sr. Alcalde! que pospone el deber á la pesca, según de público se dijo en el Consistorio.

Avui fa 143 anys.
El dimecres, 10 de gener de 1883, El Áncora : diario católico popular de las Baleares, a la seva pàgina 4, es referia al terrener Domènec Escafí Vidal amb la següent notícia:

Avui fa 143 anys.
El dimecres, 10 de gener de 1883, La opinión : periódico político, a la seva pàgina 3, es referia al terrener Domènec Escafí Vidal amb la següent notícia:


Hacemos nuestro el siguiente suelto de nuestro querido colega el Balear:
«En la sesión que el viernes último celebró nuestro Ayuntamienlo, el concejal señor Serra propuso que se dejara cesante á un pobre peón caminero, por el enorme delito de haber disfrutado una licencia de tres días, que le había concedido el Alcalde, para asuntos particulares. En vano el Sr. Ribot protestó de la inocencia del pobre peón, en vano apeló á los humani tarios sentimientos del Sr. Serra, todo fué inútil: el proponente y los señores Bizañes, Marroig, Escafí y Lladó inmolaron á la pobre víctima, que, segun noticias, llevaba sobre sí el pecado, imperdonable para los radicales y federales, de no haber votado á su favor en las pasadas elecciones.
Así entienden los ultra liberales la libertad del sufragio.»

Avui fa 133 anys.
El dimarts, 10 de gener de 1893, Las Baleares : diario republicano, a la seva pàgina 2, es referia al terrener Domènec Escafí Vidal amb la següent notícia:


El Presidente de la Real Academia de Medicina y Cirugía de esta ciudad en atento B.Ñ.M. se ha servido remitirnos un ejemplar de los discursos leídos en la sesión pública inaugural del presente año por los socios D. Domingo Escafí y Vidal y D. Francisco Sancho y Mas.
Agradecemos a D. Lorenzo Muntaner el ofrecimiento que nos hace de sus sentimientos de consideración más distinguida, á los que correspondemos como tan ilustrado profesor merece.

Avui fa 124 anys.
El divendres, 10 de gener de 1902, La Unión Republicana, a la seva pàgina 2, es referia al terrener Domènec Escafí Vidal amb la següent notícia:


La Junta del Colegio Médico Farmacéutico ha quedado constituida para el corriente año en la siguiente forma:
Presidente: D. Domingo Escafí.
Vice-presidente 1º: D. Guillermo Serra.
Id. 2º: D. José Rover.
Id. 3º: D. Antonio Bosch.
Contador tesorero: D. Mariano Aguiló.
Bibliotecario: D. José Cerdá.
Secretario: D. Bernardo Riera.
Secretarios de actas: D. Sebastián Font y D. José Sampol.
Vocales: Sr. Director de la "Revista Balear de Ciencias Médicas", Sr. Presidente del Instituto Balear de Vacunación, id. id. del Laboratorio químico biológico, id. id. del Instituto Balear de Antropología.

Avui fa 119 anys.
El dijous, 10 de gener de 1907, La tarde : diario independiente, de noticias y avisos, a la seva pàgina 3, publicava:

Avui fa 118 anys.
El divendres, 10 de gener de 1908, La tarde : diario independiente, de noticias y avisos, a la seva pàgina 1, publicava:

Memorial abierto
Al Magnífico y Poderoso Concejo de esta muy noble, leal y empipada Ciudad de Palma de Mallorca
Señor:
Los vecinos y naturales de este mi ventilado barrio del Terreno, por boca o por pluma de su indigno conciudadano que subscribe, tienen el honor de someter á la recta y aguda consideración de Su Señoría Muy Ilustr:
1.ª Que el haber entregado el asunto de la Puerta de Santa Margarita á una especie de referendum entre las lumbreras del casco de la Ciudad, desde la llumanera tradicionalista del Marqués de Vivot y el cirio místico del Maestro Ferrà hasta la luz increada del egregio futurista Alomar, sin contar para nada con las que seguramente existen en el extra-radio donde no faltará quien tenga algún quinqué nos ha ofendido y agraviado gravemente á mí y á los indígenas mis comitantes, y constituye una muestra de odioso y aborrecible centralismo urbano
2.ª Que en vista de que al parecer á nadie le importa un bledo nuestra desautorizada opinión, nos apresuramos á darla en la seguridad más completa de que no habrá animal piante ni mamante en la Casa de la Vila que la tome en consideración absolutamente para nada.
3.ª Que nuestra dicha luminosísima opinión consiste en pedir a grito pelado que no nos chinchen más con nuevas consultas sobre el derribo de la famosa puerta á los pacíficos moradores de esta perla del Mediterráneo que ni somos ni queremos pasar por artistas, ni historiadores, ni numismáticos, ni arquólogos, ni tradicionalistas, ni modernistas, ni futuristas; y que en vista de conocerse ya tantos y tan magistrales pareceres, y de haberse expuesto ya tantas y tan sesudas como encontradas opiniones; se eche á cara ó cruz la resolución de este trascendental asunto, y se proceda sin perder más tiempoá la apertura de la nueva y utilísima vía de comunicación proyectada bien sea por la drecha, por la izquierda, por enmedio, por arriba ó por debajo de la puerta de referencia de la cual nos consta está ya hasta los pelos la mismísima Santa titular.
Es gracia y justicia que por serlo están seguros de no obtener de la rectitud y buen acierto de S.S.M.Y. mis convecinos los terrenales, en particular su porta-voz o porta-pluma.
Pedro CIUDADANO.

Avui fa 116 anys.
El dilluns, 10 de gener de 1910, La tarde : diario independiente, de noticias y avisos, a la seva pàgina 3, publicava:

Avui fa 121 anys.
El dimarts, 10 de gener de 1905,es firmava l'acta de la sessió de l'Ajuntament de Palma que, en la seva pàgina 126, expressava en relació al terrener Bru Calafat Mas amb el següent literal:


Avui fa 118 anys.
El divendres, 10 de gener de 1908,es firmava l'acta de la sessió de l'Ajuntament de Palma que, en la seva pàgina 517, expressava en relació al terrener Josep de Oleza de Arredondo amb el següent literal:


Avui fa 115 anys.
El dimarts, 10 de gener de 1911,es firmava l'acta de la sessió de l'Ajuntament de Palma que, en la seva pàgina 389, expressava en relació al terrener Pere Joan Mesquida Rosselló amb el següent literal:


Avui fa 114 anys.
El dimecres, 10 de gener de 1912,es firmava l'acta de la sessió de l'Ajuntament de Palma que, en la seva pàgina 263, expressava en relació al terrener Joan Riutort Camps amb el següent literal:


Avui fa 92 anys.
El dimecres, 10 de gener de 1934,es firmava l'acta de la sessió de l'Ajuntament de Palma que, en la seva pàgina 21, expressava:

Se aprueba también el siguiente dictamen:
«Excmo. Sr.: = La Comisión de Cultura tiene el honor de manifestar al Excmo. Ayuntamiento que al practicarse ciertas investigaciones en el Castillo de Bellver, se encontró entre los desperdicios que sirvieron para el relleno de los muros del foso, un plato origen «Paterna» cuyo valor oscila entre dos y tres mil pesetas debido a los escasos ejemplares que hoy día se encuentran de una cerámica tan apreciada. = El hallazgo se debe al Conservador del Museo de Arte Antiguo instalado en el Castillo de Bellver, D. José Malbertí Marroig, quien al hacer entrega de tal objeto a esta Comisión con una memoria sobre su valor e importancia ha dado una nueva prueba de celo y especial aptitud con que viene desempeñando el cargo. =.En su virtud y estimando justo y conveniente procurar la interior satisfacción que se determina cuando el esfuerzo y la laboriosidad se ven recompensados esta Comisión propone a V. E. que la Comisión de Hacienda vea si hay medio de que puedan ser premiados los especiales servicios del Sr. Malbertí y que conste en acta la complacencia con que ve el Ayuntamiento el interés y cuidado que pone este funcionario en el desempeño de su cargo. =: Palma, 1 de Enero de 1934. = El Presidente, = Eduardo Gómez = rubricado.»

________

Font de la imatge: Museu de Mallorca
Plat de peixos
Decorat amb peixos, es va trobar en el fossat del castell de Bellver, on devia formar part de la vaixella per al servei reial.
Plat de parets relativament gruixades, amb un petit rehollé, ala ampla amb rebava i cassoleta central. La decoració és amb verd i manganès sobre coberta blanca i representa dos peixos de perfil, separats per triangles. És una peça per al servei de taula, probablement per contenir el peix sobre l’ala i el brou o salsa a la cassoleta. Té clars paral·lels amb la ceràmica de Paterna. La iconografia dels peixos, lluny de relacionar-se amb la simbologia cristiana, presenta paral·lels més o menys coetanis amb ceràmiques orientals islàmiques, on el peix s’associa a conceptes de fertilitat i de prosperitat. La datació d’aquest plat coincideix amb la construcció i amb els primers anys d’existència del castell (1309-1314).

Avui fa 92 anys.
El dimecres, 10 de gener de 1934,es firmava l'acta de la sessió de l'Ajuntament de Palma que, en la seva pàgina 21, expressava en relació al terrener Josep Malbertí Marroig amb el següent literal:

Se aprueba también el siguiente dictamen:
«Excmo. Sr.: = La Comisión de Cultura tiene el honor de manifestar al Excmo. Ayuntamiento que al practicarse ciertas investigaciones en el Castillo de Bellver, se encontró entre los desperdicios que sirvieron para el relleno de los muros del foso, un plato origen «Paterna» cuyo valor oscila entre dos y tres mil pesetas debido a los escasos ejemplares que hoy día se encuentran de una cerámica tan apreciada. = El hallazgo se debe al Conservador del Museo de Arte Antiguo instalado en el Castillo de Bellver, D. José Malbertí Marroig, quien al hacer entrega de tal objeto a esta Comisión con una memoria sobre su valor e importancia ha dado una nueva prueba de celo y especial aptitud con que viene desempeñando el cargo. =.En su virtud y estimando justo y conveniente procurar la interior satisfacción que se determina cuando el esfuerzo y la laboriosidad se ven recompensados esta Comisión propone a V. E. que la Comisión de Hacienda vea si hay medio de que puedan ser premiados los especiales servicios del Sr. Malbertí y que conste en acta la complacencia con que ve el Ayuntamiento el interés y cuidado que pone este funcionario en el desempeño de su cargo. =: Palma, 1 de Enero de 1934. = El Presidente, = Eduardo Gómez = rubricado.»

________

Font de la imatge: Museu de Mallorca
Plat de peixos
Decorat amb peixos, es va trobar en el fossat del castell de Bellver, on devia formar part de la vaixella per al servei reial.
Plat de parets relativament gruixades, amb un petit rehollé, ala ampla amb rebava i cassoleta central. La decoració és amb verd i manganès sobre coberta blanca i representa dos peixos de perfil, separats per triangles. És una peça per al servei de taula, probablement per contenir el peix sobre l’ala i el brou o salsa a la cassoleta. Té clars paral·lels amb la ceràmica de Paterna. La iconografia dels peixos, lluny de relacionar-se amb la simbologia cristiana, presenta paral·lels més o menys coetanis amb ceràmiques orientals islàmiques, on el peix s’associa a conceptes de fertilitat i de prosperitat. La datació d’aquest plat coincideix amb la construcció i amb els primers anys d’existència del castell (1309-1314).

Avui fa 230 anys.

El diumenge, 10 de gener de 1796, va néixer a El Terreno Antònia Maria Roca Berga. Els seus pares eren en Martí Roca Reig, natural de Binissalem i na Francisca Maria Berga Alemany nascuda a Palma (Sta. Creu). Els seus avis eren, per part del pare, en Jaume Roca de i na Antònia Reig de i per part de la mare, en Bernat Berga de i na Joana Maria Alemany de . Els padrins varen ésser en Jaume Roca i na Maciana Berga . La cerimònia va ésser oficiada per Esteve Busquets i en ella actuaren com a testimonis en no consta i en no consta .

Avui fa 228 anys.

El dimecres, 10 de gener de 1798, va néixer a El Terreno Joana Maria Conill Planas. Els seus pares eren en Benet Conill Barceló, natural de Calvià i na Catalina Planas Roca nascuda a Palma (Sta. Creu). Els seus avis eren, per part del pare, en Miquel Conill de Establiment i na Margalida Barceló de Calvià i per part de la mare, en Onofre Planas de Palma (Sta. Creu) i na Joana Maria Roca de Palma (Sta. Creu). Els padrins varen ésser en Salvador Conill i na Catalina Maria Alemany . La cerimònia va ésser oficiada per Nicolau Montblanc i en ella actuaren com a testimonis en no consta i en no consta .

Avui fa 228 anys.

El dimecres, 10 de gener de 1798, va néixer a El Terreno Joana Maria Perelló Roca. Els seus pares eren en Pere Joan Perelló Moner, natural de El Terreno i na Montserrat Roca Balaguer nascuda a Palma (Sta. Creu). Els seus avis eren, per part del pare, en Joan Perelló de Palma (Sta. Creu) i na Joana Maria Moner de Palma (Sta. Creu) i per part de la mare, en Rafel Roca Moragues de Palma (Sta. Creu) i na Magdalena Balaguer de Palma (Sta. Creu). Els padrins varen ésser en Gabriel Villalonga Perelló i na Francisca Roca Balaguer. La cerimònia va ésser oficiada per Nicolau Montblanc i en ella actuaren com a testimonis en no consta i en no consta .

Avui fa 208 anys.

El dissabte, 10 de gener de 1818, va néixer a El Terreno Joan Frau Espases. Els seus pares eren en Guillem Frau Colomar, natural de Terme de Sta. Creu i na Francisca Espases Roca nascuda a Bonanova. Els seus avis eren, per part del pare, en Mateu Frau Massot de i na Benita Colomar de i per part de la mare, en Jaume Espases Pasqual de Porto Pi i na Francisca Roca Vich de Porto Pi. Els padrins varen ésser en Joan Montserrat Verdera i na Francisca Roca Vich. La cerimònia va ésser oficiada per Josep Amengual i en ella actuaren com a testimonis en i en .

Avui fa 148 anys.

El dijous, 10 de gener de 1878, va néixer a El Terreno Aïna Rayó Serra. Els seus pares eren en Antoni Rayó Bonet, natural de Bonanova i na Catalina Serra Colom nascuda a Bonanova. Els seus avis eren, per part del pare, en Gaspar Rayó Simonet de Bonanova i na Antònia Bonet Arrom de Bonanova i per part de la mare, en Mateu Serra Florit de Bonanova i na Margalida Colom Rosselló de Bonanova. Els padrins varen ésser en Miquel Nadal Bordoy i na Catalina Porcel Servera. La cerimònia va ésser oficiada per Bartomeu Miralles i en ella actuaren com a testimonis en Jaume Roig Obrador i en Bartomeu Rigo Bosch.

Avui fa 138 anys.

El dimarts, 10 de gener de 1888, va néixer a El Terreno Maties Tous Martínez. Els seus pares eren en Nicolau Tous Alemany, natural de Bonanova i na Maria Martínez Lázaro nascuda a Bonanova. Els seus avis eren, per part del pare, en Guillem Tous Salom de Bonanova i na Francisca Aïna Alemany Roca de Bonanova i per part de la mare, en Vicente Martínez Màñez de Gátova (Castelló) i na Mariana Lázaro Rosselló de Gátova (Castelló). Els padrins varen ésser en Manuel Martínez Lázaro i na Catalina Martínez Pujol. La cerimònia va ésser oficiada per Antoni Deyà Rullan i en ella actuaren com a testimonis en Antoni Juncadella Coll i en Miquel Colom Frau.

Avui fa 127 anys.

El dimarts, 10 de gener de 1899, va néixer a El Terreno Horacio Torrandell Fariña. Els seus pares eren en Joan Torrandell Escales, natural de Palma i na Sara Fariña Micoud nascuda a Montevideo. Els seus avis eren, per part del pare, en Joan Torrandell de Pollença i na Micaela Escales de Santanyí i per part de la mare, en Horacio Fariña Rius de Montevideo i na Luisa Micoud Suárez de Montevideo. Els padrins varen ésser en Eugeni Mancebo Piris i na Francisca Sarmiento Escales. La cerimònia va ésser oficiada per Bartomeu Vich Canyelles i en ella actuaren com a testimonis en Jaume Tomàs Bover i en Antoni Fullana Rubí.

Avui fa 120 anys.

El dimecres, 10 de gener de 1906, va néixer a El Terreno Francisca Miquel Porcel. Els seus pares eren en Joan Miquel Vicens, natural de Palma i na Catalina Porcel Juan nascuda a Sóller. Els seus avis eren, per part del pare, en Josep Miquel Pons de Sóller i na Catalina Vicens Magraner de Sóller i per part de la mare, en Josep Porcel Canyelles de Génova i na Joana Maria Juan Calafat de Valldemossa. Els padrins varen ésser en Antoni Miquel Vicens i na Margalida Rigo Porcel. La cerimònia va ésser oficiada per Jaume Triay Pallicer i en ella actuaren com a testimonis en Bartomeu Vich Canyelles i en Antoni Fullana Rubí.

Avui fa 115 anys.

El diumenge, 10 de desembre de 1911, va néixer a El Terreno Maria del Mar Bello Llansó. Els seus pares eren en Lorenzo Bello Trompeta, natural de Salamanca i na Montserrat Llansó Cociña nascuda a Vendrell (Tarragona). Els seus avis eren, per part del pare, en Francisco Bello Bayle de Parla (Madrid) i na Concepción Trompeta Martín de Toledo i per part de la mare, en Joaquim Llansó Jaca de Barcelona i na Purificación Cociña Riveira de Córdoba. Els padrins varen ésser en Luis Bello Trompeta i na María Goldoni . La cerimònia va ésser oficiada per Rafel Rosselló Gamundí i en ella actuaren com a testimonis en Antoni Fullana Rubí i en Benito García Arbona.

Avui fa 208 anys.

El dissabte, 10 de gener de 1818, moria, als -1 anys d'edat i a conseqüència de no consta, al seu domicili el Arrabal d'El Terreno, Josep Roca Pallicer qui estava casat amb Aïna Maria Pol . Havia nascut a Arrabal de Sta. Catalina i la seva professió era no consta. Els seus pares eren en Pere Antoni Roca i na Joana Pallicer . Va oficiar el funeral Antoni Pujol i foren testimonis en no consta i en no consta .

Avui fa 128 anys.

El dilluns, 10 de gener de 1898, moria, als 20 anys d'edat i a conseqüència de tifoidea, al seu domicili El Terreno d'El Terreno, Margalida Campins Femenies, fadrina. Havia nascut a El Terreno i la seva professió era no consta. Els seus pares eren en Bernat Campins Rosselló i na Catalina Femenies Seguí. Va oficiar el funeral Joan Serra i foren testimonis en Guillem Borràs Villalonga i en Jaume Tomàs Bover. .

Avui fa 114 anys.

El dimecres, 10 de gener de 1912, moria, als 80 anys d'edat i a conseqüència de vejez, al seu domicili no consta d'El Terreno, Bartomeu Bestard Terrassa qui estava casat amb Margalida Sastre Mir. Havia nascut a Esporles i la seva professió era no consta. Els seus pares eren en Bartomeu Bestard Llull i na Magdalena Terrassa . Va oficiar el funeral Rafel Rosselló Gamundí i foren testimonis en Bartomeu Vich Canyelles i en Benito García Arbona.

Avui fa 106 anys.

El dissabte, 10 de gener de 1920, moria, als 31 anys d'edat i a conseqüència de gripe, al seu domicili no consta d'El Terreno, Margalida Nadal Mut qui estava casada amb Sebastià Rigo Puigserver. Havia nascut a Palma i la seva professió era no consta. Els seus pares eren en Joan Nadal Timoner i na Margalida Mut Rosselló. Va oficiar el funeral Bartomeu Pons Bosch i foren testimonis en no consta i en no consta .

Avui fa 111 anys.

El diumenge, 10 de gener de 1915, a l'església d' El Terreno de la ciutat de Palma el vicari Rafel Rosselló Gamundí va celebrar el matrimoni de Antoni Ramis Roca, fadrí, de professió no consta, nascut a no consta l'any 1887 amb Josepa Roca Lladó, soltera, de professió no consta, nascuda a Calvià l'any 1889. Els pares d'ell eren en no consta , natural de no consta i na no consta , natural de no consta Els pares d'ella eren en Gabriel Roca Bonet, natural de Establiments i na Coloma Lladó Bosch, natural de Calvià. En foren testimonis de la cerimònia en Antoni Ferrer Capó i en Guillem Capellà Amengual.Del novio dice: "nacido y bautizado en la iglesia de San Miguel de palma, los días trece y quince de abril de 1887, como hijo de padres desconocidos siendo sus padrinos Pedro Antonio Roch y García y Maria Roch y Ramis. Los dos eran vecinos de El Terreno.

Avui fa 151 anys.

El diumenge, 10 de gener de 1875, a l'església d' Santa Creu I46 M25 de la ciutat de Palma el vicario Bartomeu Miralles va celebrar el matrimoni de Andreu Far Gordiola, soltero, de professió herrero, nascut a Palma l'any 1851 amb Onofria Maria Serra Colom, soltera, de professió sin profesión, nascuda a Terme de Santa Creu l'any 1856. Els pares d'ell eren en Pau Far Vaquer, natural de Alaró i na Coloma Gordiola Vidal, natural de Alaró Els pares d'ella eren en Mateu Serra Florit, natural de Marratxí i na Margalida Colom Rosselló, natural de Terme de Santa Creu. En foren testimonis de la cerimònia en Jaume Oliver Estades i en Joan Barceló Pons.

Tal dia com avuí...