Avui fa 144 anys.
El dilluns, 1 de maig de 1882, El Áncora : diario católico popular de las Baleares, a la seva pàgina 4, es referia al terrener Miquel Torres Salas amb la següent notícia:


El sábado el conocido albañil Miguel Tórres, que trabajaba en el polvorín del castillo de Bellver, tuvo la desgracia de caer del andamiaje, con tan mala suerte, que á los pocos momentos espiró.
Que Dios dé reposo al alma del padre, y ampare con las alas de su providencia á la triste esposa.

Avui fa 144 anys.
El dilluns, 1 de maig de 1882, El balear: periódico de la tarde, a la seva pàgina 2, es referia al terrener Domènec Escafí Vidal amb la següent notícia:


LOCAL
UNA REUNION DE SEÑORES CONCEJALES.
El Sr. Alcalde, nuestro amigo D. Mariano Canals, convocó ayer á todos los Sres. Concejales de este Excmo. Ayuntamiento para que acordaran lo que creyeran conve niente en vista de un telegrama que se le había dirijido por nuestros celosos representantes en las Cortes, en que manifestaban deseos de que la corporación municipal emitiera su autorizada opinión acerca la conveniencia de conservar el Penal en esta ciudad, necesitando para ello instalarlo provisionalmente en el castillo de Bellver.
Importante fué la reunión que se celebró en la casa Consistorial, y levantada y notable la discusión que se sostuvo.
Versó en primer término sobre las ventajas é inconvenientes que ofrece la existencia de un establecimiento de esta índole, así en el órden material como en el moral, y sobre la trascendencia de la supresión, que afectaría seguramente á otras instituciones y servicios.
Convínose por mayoría en que era conveniente que subsistiera el Penal en Palma, abrigando empero la lisonjera y fundada esperanza de que se trasformará en época no lejana en una verdadera penitenciaría, en que se prepare al desgraciado para recobrar la estimación de sus conciudadanos; acordándose al efecto que se practiquen desde luégo las gestiones que se crean oportunas á fin de lograrlo.
Después se discutió ampliamente acerca de la traslación de los penados al Castillo de Bellver, si quiera con carácter provisional. Casi unánime fué la opinión de los concurrentes, considerándose que en todo caso debía aceptarse la traslación como un mal necesario, atendida la importancia histórica y principalmente artística de aque lla antigua fortaleza.
Como consecuencia de los acuer dos tomados se dirigió un telegrama á nuestros Senadores y Diputados, concebido poco más ó ménos en los siguientes términos:
«Mayoría Concejales opina conveniencia continuación penal en Palma, conformándose con sentimiento, trasladarlo provisional Bellver, caso de no existir otro edificio adecuado; deseando y esperando se trasforme el presidio en penitenciaría, cuya construcción se gestionará.»
En la discusión tomaron parte varios Sres. Concejales entre otros los Sres. Rosselló (D. Alejandro), Alcover, Escafí, Marroig, Ribot, Estade, y Lladó.

Avui fa 142 anys.
El dijous, 1 de maig de 1884, Crónica Meridional : diario liberal independiente , a la seva pàgina 2, es referia al terrener Domènec Escafí Vidal amb la següent notícia:

OPINAMOS LO MISMO. Dice nuestro querido colega La Autonomia de Palma de Mallorca: Cuarenta horas ha estado reunida la Junta Inspectora del Censo, compuesta de D. Francisco Bello, D. Martín Pou, D. Antonio Reus, D. José Estade y D. Domingo Escafí, para ver y fallar las reclamaciones electorales. Cuarenta horas sin moverse de su sitio. ¿Es humanamente posible que un hombre esté cuarenta horas sin interrupción sentado, funcionando como juez y oyendo á un público que se renueva continuamente? ¿Es posible se resistan las emanaciones del alumbrado de gas, con profusión encendido durante la noche, y la respiración de millares de personas en un salón por grande y venttilado que sea? Pues esto lo quiere la ley y lo exije á ciudadanos a los que no suministra un azucarillo; verdad empero que no prohibe lo tomen, si lo pagan de su bolsillo. Estos hechos son el mejor elogio de la legislación vigente en materia de elecciones. Las personas sérias de todos los partidos están unánimes en que este sistema no puede seguir y hay que volver á la ley de veinte de Agosto de mil ochocientos setenta mejorándola en lo que la experiencia aconseje.

Avui fa 132 anys.
El dimarts, 1 de maig de 1894, El noticiero balear : diario de avisos y noticias, a la seva pàgina 3, es referia al terrener Domènec Escafí Vidal amb la següent notícia:


Sumario del número 8 de la Revisla Balear:
I.— «Nupcialidad y Natalidad en Palma durante el año 1893.» por D. Enrique Fajarnés.
II.— «Un poco de aforistica pediátrica» por el Dr. Letamendi.
III.— «Las teorías de la inmunidad,» por Mr. P. Cheron, traducción por don Juan Munar.
IV. — «Antisepsia de las vías biliares.» traducido por D. Antonio Marcús.
V.— «Revista de medicina» por don Gabriel Oliver.
VI. — «Revista de Higiene» por don Enrique Fajarnés.
VII.— «Revista de terapéutica», por D. Juan Alorda.
VIII. — «Revista bibliográfica», por D. Domingo Escafí.
IX. — Notas científicas.
X. — Miscelánea.
XI. — Demografía médica.

Avui fa 132 anys.
El dimarts, 1 de maig de 1894, Las Baleares : diario republicano, a la seva pàgina 3, es referia al terrener Domènec Escafí Vidal amb la següent notícia:


Sumario del número 8 de la «Revista Balear»:
I.— «Nupcialidad y Natalidad en Palma durante el año 1893.» por D. Enrique Fajarnés.
II.— «Un poco de aforistica pediátrica» por el Dr. Letamendi.
III. «Las teorías de la inmunidad,» por Mr. P. Cheron, traducción por don Juan Munar.
IV. — «Antisepsia de las vías biliares.» traducido por D. Antonio Marcús.
V.— «Revista de medicina» por don Gabriel Oliver.
VI. — «Revista de Higiene» por don Enrique Fajarnés.
VII.— «Revista de terapéutica», por D. Juan Alorda.
VIII. — «Revista bibliográfica», por D. Domingo Escafí.
IX. — Notas científicas.
X. — Miscelánea.
_ XI. — Demografía médica.

Avui fa 130 anys.
El divendres, 1 de maig de 1896, El isleño : periódico científico, industrial, comercial, a la seva pàgina 2, es referia al terrener Alfredo Cirer Homs amb la següent notícia:


Nuestro querido amigo D. Manuel Cirer, ha tenido la desgracia de perder á su hijo Alfredo, víctima de la difteria.
Los esfuerzos hechos por la ciencia han sido infructuosos para salvar al pobre niño.
Consuele el cielo al Sr. Cirer y á su esposa, en cuyo sentimiento tomamos parte.

Avui fa 130 anys.
El divendres, 1 de maig de 1896, El isleño : periódico científico, industrial, comercial, a la seva pàgina 2, es referia al terrener Manuel Cirer Arbona amb la següent notícia:


Nuestro querido amigo D. Manuel Cirer, ha tenido la desgracia de perder á su hijo Alfredo, víctima de la difteria.
Los esfuerzos hechos por la ciencia han sido infructuosos para salvar al pobre niño.
Consuele el cielo al Sr. Cirer y á su esposa, en cuyo sentimiento tomamos parte.

Avui fa 141 anys.
El divendres, 1 de maig de 1885,es firmava l'acta de la sessió de l'Ajuntament de Palma que, en la seva pàgina 370, expressava en relació al terrener Benet Balaguer Planas amb el següent literal:


A propuesta de la Comisión de obras se autorizó á D. Benito Balaguer para reformar la finca de su propiedad situada en la calle de Armadans en el Arrabal de Santa Catalina, con sujerción al diseño presenteado y á lo prevenido en las disposiciones vigentes.

Avui fa 80 anys.

El dimecres, 1 de maig de 1946, Apol·lònia Barceló Solicita permiso para colocar letrero en la calle Calvo Sotelo, 23

Avui fa 75 anys.

El dimarts, 1 de maig de 1951, Gabriel Ferrer Porcel Solicita permiso para construir almacén y vivienda en la calle Teniente Mulet, 26

Avui fa 236 anys.

El dissabte, 1 de maig de 1790, va néixer a El Terreno Catalina Espases Roca. Els seus pares eren en Jaume Espases Pasqual, natural de Portopí i na Francisca Roca Vich nascuda a Portopí. Els seus avis eren, per part del pare, en Miquel Espases de Terme de Sta. Creu i na Joana Maria Pasqual de Terme de Sta. Creu i per part de la mare, en Antoni Roca de i na Joana Vich Tous de . Els padrins varen ésser en Rafel Gamundí i na Lorenza Espases . La cerimònia va ésser oficiada per Joan Nascio i en ella actuaren com a testimonis en no consta i en no consta .

Avui fa 145 anys.

El diumenge, 1 de maig de 1881, va néixer a El Terreno Bartomeu Moragues Salvà. Els seus pares eren en Joan Moragues Garcías, natural de Palma i na Magdalena Salvà Tomàs nascuda a Palma. Els seus avis eren, per part del pare, en Bartomeu Moragues Pasqual de Palma i na Margalida Garcías Pasqual de Palma i per part de la mare, en Damià Salvà de Palma i na Catalina Tomàs de Palma. Els padrins varen ésser en Magí Bestard Ensenyat i na Antònia Moragues Garcías. La cerimònia va ésser oficiada per Bartomeu Miralles i en ella actuaren com a testimonis en Francesc Barceló i en José Herrero Ferrer.

Avui fa 140 anys.

El dissabte, 1 de maig de 1886, va néixer a El Terreno Josep Far Vich. Els seus pares eren en Pere Josep Far Gordiola, natural de Palma i na Catalina Vich Bosch nascuda a Santa Creu. Els seus avis eren, per part del pare, en Pau Far Vaquer de Alaró i na Coloma Gordiola Vidal de Alaró i per part de la mare, en Pere Vich Moll de Palma i na Joana Maria Bosch Verger de Palma. Els padrins varen ésser en Pau Far Vich i na Joana Aïna Pujol Gelabert. La cerimònia va ésser oficiada per Miquel Miralles i en ella actuaren com a testimonis en no consta i en no consta .

Avui fa 122 anys.

El diumenge, 1 de maig de 1904, va néixer a El Terreno Miquel Nicolau Nicolau. Els seus pares eren en Miquel Nicolau Rigo, natural de Génova i na Magdalena Nicolau Serra nascuda a Santanyí. Els seus avis eren, per part del pare, en no consta de Porreres i na Apol·lònia Rigo de Porreres i per part de la mare, en Bartomeu Nicolau Picornell de Porreres i na Maria Serra Nicolau de Porreres. Els padrins varen ésser en Josep Nicolau Ferrando i na Francisca Nicolau Serra. La cerimònia va ésser oficiada per Jaume Triay Pallicer i en ella actuaren com a testimonis en Bartomeu Vich Canyelles i en Miquel Triay Pallicer.

Avui fa 122 anys.

El diumenge, 1 de maig de 1904, va néixer a El Terreno Maria Magdalena Ramis Berga. Els seus pares eren en Guillem Ramis Marroig, natural de Génova i na Francisca Berga Tomàs nascuda a Génova. Els seus avis eren, per part del pare, en Jaume Ramis de Palma i na Magdalena Marroig de Deià i per part de la mare, en Agustí Berga Lázaro de Génova i na Maria Tomàs Nadal de Génova. Els padrins varen ésser en Miquel Ramis Martí i na Catalina Berga Tomàs. La cerimònia va ésser oficiada per Jaume Triay Pallicer i en ella actuaren com a testimonis en Bartomeu Vich Canyelles i en Jaume Mayol Rosselló.

Avui fa 106 anys.

El dissabte, 1 de maig de 1920, va néixer a El Terreno Josepa Pons Abraham. Els seus pares eren en Bartomeu Pons Coll, natural de Génova i na Margalida Abraham Pol nascuda a El Terreno. Els seus avis eren, per part del pare, en Llorenç Pons Arnau de Puigpunyent i na Josepa Coll Martorell de Palma i per part de la mare, en Lluis Abraham Palmer de Porto Pi i na Margalida Pol Oliver de Palma . Els padrins varen ésser en Jaume Carrió Massanet i na Margalida Abraham Espases. La cerimònia va ésser oficiada per Bartomeu Pons Bosch i en ella actuaren com a testimonis en no consta i en no consta .

Avui fa 101 anys.

El divendres, 1 de maig de 1925, moria, als 48 anys d'edat i a conseqüència de acetonemia, al seu domicili no consta d'El Terreno, Maria Marí Planells qui estava casada amb Llorenç Mateu Mas. Havia nascut a Santa Creu i la seva professió era no consta. Els seus pares eren en Jaume Marí Roig i na Maria Planells Ferrer. Va oficiar el funeral Llorenç Parera Galmès i foren testimonis en no consta i en no consta .

Avui fa 114 anys.

El dimecres, 1 de maig de 1912, a l'església d' El Terreno de la ciutat de Palma el vicario Rafel Rosselló Gamundí va celebrar el matrimoni de Antoni Sastre Colomar, soltero, de professió albañil, nascut a Santa Creu l'any 1887 amb Francisca Aïna Florit Puigrós, soltera, de professió jornalera, nascuda a Sineu l'any 1890. Els pares d'ell eren en Esteve Sastre Servera, natural de Capdellà i na Margalida Colomar Cabrer, natural de Capdellà Els pares d'ella eren en Pere Antoni Florit Jaume, natural de Sineu i na Joana Maria Puigrós Riutort, natural de Sineu. En foren testimonis de la cerimònia en Jaume Oliver Sagrera i en Gabriel Bestard Alemany.

Tal dia com avuí...