Avui fa 168 anys.
El dissabte, 28 de novembre de 1857, Diario de Palma, a la seva pàgina 4, es referia al terrener Pere Antoni Obrador Masutí amb la següent notícia:

LA ACTUALIDAD,
Periódico de medicina, círujía, farmacia y ciencias ausiliares, literatura, artes é industria.
Ha empezado a publicarse en Valencia el dia 15 de noviembre, y continuará sin interrupción todos los domingos.
Se suscribe en la botica de D. Pedro Antonio Obrador, calle dels Fideus, número 18, en Palma.
Precio: tres meses 12 reales, seis meses 23 reales, un año 44 reales.

Avui fa 133 anys.
El dilluns, 28 de novembre de 1892, El isleño : periódico científico, industrial, comercial, a la seva pàgina 3, es referia al terrener Domènec Escafí Vidal amb la següent notícia:


ISLEÑA MARÍTIMA
Suscripción para socorrer á las víctimas de la avería del vapor "MARIA" acaecida en Cette el 3 Noviembre de 1892 (...)D. Domingo Escafí, ......... 5 (...)

Avui fa 126 anys.
El dimarts, 28 de novembre de 1899, La Unión Republicana, a la seva pàgina 3, es referia al terrener Domènec Escafí Vidal amb la següent notícia:


A CAS METJES
Llissons populars
Diría mentides, si no vos asseguràs que esperava que sa conferencia de D. Bernat Riera havía de resultà brillant, conceptuosa, interessant, importantíssima. Basta conèixer un poc an en Riera. Es un jove il-lustradíssim, un metje savi, un conversador atraient. No vos extranyará, doncs, si afegeisc que an es deu minuts de parlar ja ses mambelletes l´havien interromput y que ses exclamacions d´aprovació se repetían am freqüencia. Com aplaudir, en haguessem pogut fer a cada derrería de párrafo. Es tot un conferenciant.
Com a bon regionalista, no volgué parlar en mallorquí, pot-ser per primera vegada an es públic, sense fer grans elogis de sa llengo nativa, llamentantse de que no le coneguessem bastant per traduir tota classe do pensaments y d´expressions, apresas am llengos forasteres. De avui en devant es nostro dever es arrepentirmos y esmenarmos. Parlem es mallorquí; es sa parla de sa nostra patria, com qui dir es sagell des nostro caràcte, es vestit genuí y propi des nostro pensament. Poble qui ha oblidat sa seua llengo, es poble esclau, es poble mort. Després de tot, aquest amor ben propi de fiy no pot molestar an es nostros amics castellans, perquè noltros no rebutjam sa seua bella parla. La volem sebre, le volem usar; amb ella s´expressen germans nostres d´Espanya; mos basta. Aixis podrem cridar ¡Visca Espanya! am dues llengos.
Romperen fortes mambelletes, que feia llarga estona, volien esclatar. Tothom estava seduit, encantat, contentíssim. La veritat es qu´en Riera havía estat molt be. Havia trobat conceptes elevats, frasses galanes, molta sinceridat, fonda convicció, crits de l´ànima.
As cap d´un moment, reprengué sa tasca y aixecà bell y fervorós cantich a s´higiene. Fou un orador poètic, exquisitameot pintoresc en ses imatjes. Llàstima grossa no poder copiar tot lo que va dir, tant per lo que digué com per sa manera de dirho. An es cuteurucuii hey fe brillà aqueixa máxima, sa col·lecció des principals preceptes de s´higiene, mos donaria un codic complet de moral.
Y enseguida va comensar un estudi clar y llampant des microbis y de ses malalties que produeixen. No puc reproduir ni sisquera es sumari de lo tractat. Si vos diré que sa seua conversa es tan animada, clara y entretenguda que no cansaria mai. Es qui en entén un poc, fins passa gust en sa trama des discurs: veu una absoluta seguredat en sos conceptes y gust artístic en so modo d´expressarlos. Amb una mica més de puredat y correcció en sa llengo (cosa perfeccionable) ni un pel té sa censura. ¡Huep! Aixo no vol dir que jo tenga tan hermoses y envejables condicions. En Riera ja sab que criticar no vol dir sabrerho. Entesos.
Sens dupte, aquest homo mereix una cátedra. Es meu amic Escafí va tenir bon nas. Sa primera vegada que´l sentí, assegurà que en Riera fora un catedràtic notable, si a s´ensenyansa técnica se dedicás. Ses condicions den Riera son llampants. N´Escafí té raó.
No vuy acabar sense recomanarvos depressa lo que llargament va dir es conferenciant. Contra ses malalties infeccioses, qui encáre no´u son, (per prevenirles) s´higiene reclama netedat a s´individuu y a ses seves cosas: casa, vestits, aliments. Y es procediments per obtenir tant be de Deu son s´aigo, es sol (no per sa calor sino per sa llum) y s´oreig. Sobre tot, tenir un cos fort, sa, robust: sa salud completa .
Y adins aquest terreno l´haguessen sentit an en Riereta. Sa conversació vulgar prengué es grans vols de conferencia médica-social per medi d´una paraula exuberant y mes idees moderníssimes.
S´enhorabona an es que l´escoltaren am profit, y an es mestre ses més carinyoses mercés.
J. T.

Avui fa 75 anys.

El dimarts, 28 de novembre de 1950, Maria Assumpció Bonet Llompart Solicita permiso para enlucir paredes y blanquear fachada en la calle Bayonetas, 1 - 2

Avui fa 75 anys.

El dimarts, 28 de novembre de 1950, Miquel Vallespir Torrens Solicita permiso para reparar chimenea en la calle Plaza Gomila Café Bellver

Avui fa 93 anys.

El dilluns, 28 de novembre de 1932, moria, als 0 anys d'edat i a conseqüència de enteritis, al seu domicili no consta d'El Terreno, Catalina Porcel Lasa, fadrina. Havia nascut a no consta i la seva professió era no consta. Els seus pares eren en Baltasar Porcel Juan i na Maria Lasa Elizalde. Va oficiar el funeral Llorenç Parera Galmès i foren testimonis en no consta i en no consta . n.

Avui fa 92 anys.

El dimarts, 28 de novembre de 1933, moria, als 75 anys d'edat i a conseqüència de vejez, al seu domicili no consta d'El Terreno, Jaume Frau Salvà qui estava casat amb Maria Massot Morey. Havia nascut a Palma de Mallorca i la seva professió era albañil. Els seus pares eren en Jaume Frau Espases i na Maria Salvà Palmer. Va oficiar el funeral Llorenç Parera Galmès i foren testimonis en no consta i en no consta .

Avui fa 87 anys.

El dilluns, 28 de novembre de 1938, moria, als 84 anys d'edat i a conseqüència de , al seu domicili Polvorín, 7 d'El Terreno, Francisca Bauzà Bauló vídua de Jaume Bujosa Vidal. Havia nascut a Palma de Mallorca i la seva professió era . Els seus pares eren en Jaume Bauzà i na Maria Bauló . Va oficiar el funeral Llorenç Parera Galmès i foren testimonis en i en . Falleció en la calle Polvorín,7.

Avui fa 153 anys.

El dijous, 28 de novembre de 1872, a l'església d' Santa Creu M 25 de la ciutat de Palma el vicario Bartomeu Miralles va celebrar el matrimoni de Jaume Vallespir Llompart, soltero, de professió arrendatario, nascut a Bunyola l'any 1841 amb Francisca Palou Salvà, soltera, de professió sin profesión, nascuda a Puigpunyent l'any 1844. Els pares d'ell eren en Joan Vallespir , natural de Bunyola i na Maria Llompart , natural de Sencelles Els pares d'ella eren en Antoni Palou , natural de Bunyola i na Francisca Salvà , natural de Palma. En foren testimonis de la cerimònia en Josep Rayó i en Joan Perelló Porcel.

Tal dia com avuí...