La fundación casa-museo Llorenç Villalonga creó hace dos años unas rutas literarias por Mallorca en las que enlaza el paisaje narrado por escritores que pasaron por la isla y la describieron con los lugares reales a los que hace referencia. Es decir, enlaza el paisaje evocado con el paisaje real. En la fase que ahora se lleva a cabo, "inventé" la creación de cuadernos poéticos mientras la gente realiza una parte de esas rutas a pie. ¿Qué son "cuadernos poéticos"?, pues vendría a ser un cuaderno de viaje de esa ruta en el que cada viajero/a no sólo narra su viaje sino que juega con los elementos que yo le voy dando. A partir del texto que habla del lugar y del lugar en sí mismo, propongo juegos creativos para ejecutar en el cuaderno. Martha Zein Na Martha i na Carlota em van convidar a participar al taller del Terreno i, ja que tinc un espai a la web del barri que es titula "Quadern de Feliu Renom", aprofito per afegir-hi el quadern entre poètic i en prosa resultant d'aquesta interesant experiència.
Darío va visitar Mallorca en diverses ocasions; habità la casa del carrer del Dos de Maig núm. 8, des del 1906 fins al març del 1907, on escriví el poema titulat “Epístola a la Señora Lugones” i el recull de prosa titulat La isla de Oro; la seva casa del Terreno es convertí en centre de reunió d'escriptors, pintors, polítics i periodistes; actualment és propietat de la família Ferrà. El 1913 es refugià a la Cartoixa de Valldemossa per recuperar-se de la seva malmesa salut.
Al final de l’any 1956, Cela canvià el seu domicili del carrer Bosc (Son Armadans) al carrer Josep Villalonga, núm. 47, segon pis, del barri del Terreno, a la casa coneguda amb el nom de Can Angel Moreno. Al soterrani de l’immoble hi instal•là la redacció de la revista Papeles de Son Armadans. (C/ Josep Villalonga, 47). Hem jugat amb un fragment de la presentació de la revista Papeles de Son Armadans, titulada Algunas inevitables palabras (Con motivo del nacimiento de la revista).
Gertrude Stein (Allegenhy, Pennsilvània 1874 – París 1946). Visità Mallorca en dues ocasions, la primera a l’estiu de 1914, i la segona el 1916, en plena Primera Guerra Mundial. Fou rebuda pel pintor William E. Cook i s’allotjà a una casa que havia llogat amb la seva amiga Alice B. Toklas, al Terreno. A l’obra Autobiografia d’Alice B. Toklas esmenta breument aquesta darrera estada. Situam una part del capítol que parla de Palma al Terreno, concretament al carrer Dos de Maig núm 17, Casa Mirabel, on es creu que tenia la seva residència mallorquina.
Nina Larrey Duryea (1875 – 1951) Escriptora i treballadora humanitària nord-americana, residí a una villa de El Terreno al anys 20 i 30. Gaudí de cert èxit com a escriptora. Una de les seves obres, Mallorca the Magnificent (1927) és la escollida pel taller literari.
Mallorca the Magnificent: El Terreno té els seus defectes, en forma de petites vil•les vicioses, tot de rajoles brillants i torretes ximples, però a la gran part de les antigues restes en forma de casetes seculars i un cop dins del jardí, hi ha més bellesa en aquests llocs tancats que no es pot trobar en altres llocs, perquè El Terreno és un laberint de jardins emmurallats, mentre sempre hi serà l'imminent el bosc de Bellver.
Llorenç Villalonga(Palma, 1897-1980) va ser articulista de premsa, prosista i autor teatral, desafiant les convencions del gènere i creant una obra sòlida i unitària, amb constants interrelacions de personatges, ambients i correspondències entre ficció i realitat. L’any 1931 es publicà la seva primera novel•la, Mort de Dama. Donen vida a la novel•la diversos personatges, arquetípics de la societat mallorquina dels anys vint. El món cosmopolita de la ciutat turística i moderna, contrapunt del centre antic, es concreta en els ambients del Terreno i de Gènova.
Josep Lluís Pons i Gallarza (Barcelona, 1823 - Sóller, 1894), de pares mallorquins, l'any 1861 fixà la seva residència a Palma, on exercí de catedràtic d'història i geografia de l'Institut Balear. Fou nomenat mestre en Gai Saber l'any 1867. Poeta romàntic, és autor del poema "Lo fogó dels jueus" que es fa ressò de les cruentes execucions dels actes de fe de la Inquisició; en concret descriu la foguera en què foren cremats l'any 1691 els criptojudaïtzants detinguts tres anys abans quan el vaixell que els havia de treure de Mallorca no pogué sortir del port de Palma; aquestes fogueres es trobaven al bosc de Bellver, molt a prop de l'actual plaça Gomila.
Amb tot això es fa l'hora de dinar. Tenim reservada taula a la Posada de Bellver on recuperem forces amb un deliciós i abundant "cocido" mentre conversem tant de temes seriosos com graciosos.
Sense temps de fer una becada baixem al Passeig Marítim per la Quarantena (El Llatzaret). Aquí aprofitem per citar Emili Oliver, que fou periodista, col•laborador de La Almudaina, i escriví poemes de tema ciutadà. A la composició "Les dues grandeses", de principi de segle XX, reflecteix la diversitat de dues barriades de Palma: El Terreno vs El Molinar.
L'Arxiduc Lluís Salvador passà llargues temporades a Mallorca a partir del 1872. Hi arribà amb 24 anys i s’hi quedà quatre dècades. A la seva gran obra, Die Balearen, Les Balears descrites per la paraula i la imatge, recollida en nou volums, fa un estudi minuciós de les illes: paisatge, gents, economia i tradicions. En ella hi descriu detalladament la finca de Natzaret i el barri del Terreno.
Maria Antònia Salvà (Palma, 1869 – Llucmajor, 1958), Poetessa i traductora; condicionada pel desig de seguir una tradició culta -Verdaguer, Costa- i alhora una de popular -els glosadors mallorquins-, té com a temes principals la vida quotidiana i el paisatge, sense deixar de banda la religió. Fou molt amiga de la també poetessa Emília Sureda (1865-1904) de qui ens conta, en un text en prosa -Complanta per n’Emilia Sureda- i en un poema -Espigues en flor / Entre el record i l’enyorança-, la sensació de dol que li produí la mort de l’amiga.