Seguint pel mateix carrer hi ha una de les torres més grans i vistoses, de data i constructor desconeguts per mi, no catalogada, però amb una original decoració vegetal, arbòria, sense cap exhibició de luxes, que es pot perfectament assignar al Modernisme popular. Convé ressaltar que la manca de cap tipus de protecció ha permès edificar als costats de la torre central, fent-li perdre l'elegància original.
Quan el carrer Josep Villalonga s'acosta al carrer Bellver hi ha Villa Antonia, de 1906, atribuïda a Jaume Aleñà, que s'adscriu sense dubtes al Modernisme popular, i que sembla que en un descuit es van oblidar de incloure-la al Catàleg d'edificis protegits.
El carrer de la Salut també té alguns edificis d'aquest estil. Aquest és el que trobo més interessant perquè, com el de Dos de Maig, és molt auster, amb els detalls decoratius gravats o ressaltant de les façanes.
A la part més alta de Robert Graves, aquesta torre, dibuixada també per Tyto Alba a la recentment publicada novel•la gràfica de Katrin Bacher “Tante Wussi”, hi trobem detalls decoratius de intenció modernista.
Devallant per Robert Graves hi ha aquesta original torre, no catalogada, d'edat i autor desconeguts per mi. Tot el jardí esglaonat amb molta pendent te un gust modernista. L'aspecte de petit castell a la façana de llevant em fa atribuir-li intenció historicista.
Al carrer de La Infanta, aferrada i tapada per una gran paret mitgera, hi ha una de les joies catalogades del modernisme mallorquí, Villa Schembri, de 1906, obra de Gaspar Bennàzar, construïda per al consignatari Schembri que vivia en aquest carrer en el que la seva família hi tenia dues cases més. Actualment és la seu del Col•legi Suec.
Més endins del mateix carrer hi ha Can Schembri Vell, vil•la catalogada, construïda a meitat del segle XIX, de la que no se'n coneix l'autor. Tot i la major antiguitat, l'abundant forja de ferro i la decoració del jardí, les terrasses i el mur exterior ja mostren trets modernistes.
Al carrer de Joan Miró, amenaçant caure, hi ha l'actual seu de RIBA al Terreno i antiga Unitat Bàsica de Salut del barri; una casa de 1904, no catalogada que mostra elements decoratius a la façana que recorden els que amb freqüència decoraven els projectes de Gaspar Bennàzar.
Seguint per Joan Miró en direcció a Porto Pí hi ha una elegant vil•la modernista de principi de segle XX, d'autor desconegut, catalogada, que va ser, entre molts altres usos, la Pensión La Torre. Després de molts anys flirtejant amb la ruïna irreversible, ha estat restaurada per la Mother and Child Foundation.
I acabo, no perquè no n'hi hagi més, sinó perquè no tinc més dibuixos, amb Sa Portassa, de pri'cipi de segle XX, catalogada, atribuïda a Francesc Roca i Simó. D'estil eclèctic no deixa d'incloure detalls decoratius del modernisme... ...Espero i desitjo poder seguir dibuixant les vil•les, torres i jardins històrics del Terreno que no es poden veure des de defora. Així que si en coneixeu o viviu en alguna d'elles i voleu que passin a paper, només m'ho heu de dir. Amén.