El modernisme, com estil arquitectònic, es va estendre per Europa a finals de segle XIX i principis de segle XX. Aprofitava l'eclosió de les arts decoratives per aplicar un tractament estètic de línies corbes, detalls ornamentals historicistes neoàrabs o neogòtics, vegetals, florals, ceràmics i de forja de ferro. En aquesta mateixa època s'estenia la moda de cercar o construir cases i hotels d'estiueig ran de mar en les que, a més, es cercaven acabats estètics personalitzats per distingir-se dels veïnats. A Mallorca el representant més sofisticat del Modernisme és el Gran Hotel (Caixa Fòrum), de 1901, obra de Lluís Domènech i Montaner. La coincidència temporal amb l'expansió de la ciutat de Palma “fora portes” va dur la moda decorativa modernista a les vivendes que hi construïen els particulars amb més o menys capacitat econòmica i amb la intervenció o no, dels millors arquitectes de l'època, donant lloc al que denominem Modernisme popular. També el barri del Terreno va tenir el creixement principal a cavall dels segles XIX i XX i per això són molt abundants les vivendes i vil•les que mostren la intenció decorativa del Modernisme popular. Al carrer de Santa Rita, a la frontera amb Son Armadans, la primera vil•la modernista que trobem és la preciosa Villa Rosa, de 1916, catalogada, sense arquitecte conegut. Els seus propietaris fan de referents per copsar les proporcions de l'edifici.
Seguint pel carrer de Santa Rita trobem Can Quetglas, de 1908, catalogada, obra de Francesc Roca i Simó per al promotor Jaume Quetglas. És una edificació de grans proporcions que inclou la construcció separada del que ara és l'Hostal Corona. És molt difícil d'apreciar-la a gust, donat que les façanes principals donen a un carrer tan estret.
Si en voleu tenir una perspectiva més oberta podeu entrar al bosc de Bellver, ran del mur que el tanca i la veureu així.
I si encara la voleu veure millor podeu demanar permís per pujar a les terrasses de l'Hotel Zurbarán, construït davant la seva façana de llevant, des d'on la vista a Can Quetglas és espectacular. Ara bé, m'agradaria saber qui va tenir la brillant idea de vendre el terreny que el separa de l'Hostal Corona i el del pati del costat de mar d'aquesta espectacular vil•la modernista per que s'hi edifiquessin uns blocs tan alts com per deixar-lo sense vista ni aire.
Cercant encara una altra visió de Can Quetglas podeu pujar a la part més alta del carrer de Bellver. Des d'aquí es veu la façana de ponent de l'Hostal Corona i, al fons, la resta de Can Quetglas.
Convé donar la volta pel carrer de Josep Villalonga per veure la façana de llevant de l'Hostal Corona i disfrutar del deu pati, la part més accessible i acollidora de tot el complex de Can Quetglas.
Però xerravem del Modernisme popular. Aquesta petita vil•la al començament del carrer del Dos de Maig n'és un bon exemple. D'arquitecte desconegut, hi destaquen uns elements decoratius molt discrets just excavats o ressaltant de la façana.
Amb una façana a Dos de Maig, una a Menéndez Pelayo i l'altra a Josep Villalonga trobem Villa Bella Vista o Can Casasayas, de 1905, també de Francesc Roca i Simó, catalogada, que he dibuixat tantes vegades i apareix a tants capítols d'aquest quadern, que només pujo aquest dibuix fet des de la cantonada de Lleó amb Josep Villalonga en el que apareix la seva característica torreta poligonal amb revestiment ceràmic.
Al mateix carrer de Josep Villalonga hi ha l'espectacular reixa de ferro forjat que barra l'entrada al pati de Can Terrassa, també catalogada. Tot i que la vil•la és de 1885, premodernista, la reixa ja és estèticament assimilable a aquest moviment. Segueix...