Testimoni d'en Guillem Borràs

A mitjans de la dècada de 1970 va funcionar el club Xibiu sota els auspicis de la parròquia. Entre les seves múltiples activitats i amb motiu de les festes patronals es va editar una revista en la qual es recullen testimonis molt valuosos com el que transcrivim a continuació. No hem alterat l'ortografia original.

RECORDS D'EL TERRENO i DE LA SOCiETAT iNSTRUCTiVA BELLVER.
Conversació amb D. Guillem Borràs

Jo vaig neixer en El Terreno, a l'any 1896, aquí, en es carrer de la Bona Nova. (Actual Tnte. Mulet). i sa meva juventut va esser molt alegre, perque no hi havia lo que hi ha ara, i nos havien de sucjectar en es nostros jocs. Anaven a sa Plaça Gomila, i jugaven a banya, a bolles ... A sa Plaça en s'estiu hi havia pols i en s'hivern hi havia fang que era pitjor. Per sa part de So'n Armadans tot era un hort, i noltros, coses d'atlots hi anaven a robar taronges.

Jo he vist El Terreno amb faroles de petroli, n'hi havia una en es cap de cantó de l'esglesia. Tots es vespres hi venia un faroler, amb una escala damunt ses espatles. Duia una espècie de porró amb un bec, a on hi duia es petroli. S'hi pujava a s'escala i feia net es quinqué, si no n'hi havia posava petroli i amb un misto l'encenia. Més endavant hi posaren es llum de gas. Jo m'en record de quan feien s'instalació. Es faroler nomia "Guillem es faroler" i duia una pica amb un llumet al dalt, així no s'hi havia de pujar damunt. Després varen posar s'electricitat.

i lo que li deia El Terreno, abans a s'ajuntament li deien: "Caserío de El Terreno, Falda de Bellver" porque quan a mi en quintaren heu varen dir aixi.

i tota sa part de darrera, es carrers de Salut, Villalonga i Dos de Maig, abans eren casetes d'un sol pis. Eren llogades en ets comerciants de Palma, que venien es finals de setmana i tot s'estiu.Una casa valia, de lloguer, 10 ó 7 pesetes per un mes, i en s'hivern no hi quedava ningú.


Sa Societat abans nomia “Teatro Jovellanos”. Després es feren unes reunions de senyors i obrers i es va inaugurar lo que es digué: Societat instructiva Bellver. S'ideal d'ells era tenir un lloc d'estudis, una cosa instructiva. Però es formá un grup d'aficionats en es teatre i es representaven moltes obres: “Juan José” de Joaquín Dicenta, “Las de Caín” dels germans Quintero. Noltros també el tenien en es teatre, es director era D. Toni Frau, que el mataren es temps de sa guerra perque tenia idees republicanes.

A sa Societat hi anava tothom, totes sdes famílies d'El Terreno, o en es ball o en es teatre, es feien festes. Ses persones d'edat se frecuentaven, es joves ballaven i ses mares feien es seus comentaris.

Jo vaig esser es darrer conserge que hi va haver. Es primer era En Tonet, pero el destinaren a sa Corentena i s'en va anar. Es segon era de Sta. Catalina, ell va tenir sa temporada bona, perque hi havia uns inglesos, eren tres inutils de sa primera guerra mundial, de s'aviació inglesa, i con que es govern inglés els hi pagava tot, tenian molt de dobbés. Ells estaven a s'hotel Victoria. N'hi havia un que mos mostrava ses ferides de sa guerra, duia tot es cos ple de ferides de metralla. Es forner duia una encinada i venguen botelles de cognac! Es nebot d'es conserje feia de camarer i de ses propines es va porer comprar una bicicleta, això era un “lujo” en aquells temps. S'altre conserje era un mahonés, en Llorenç, que m'ho traspassá a mi. Jo ho vaig esser del any 30 fins el 36 qu'el prengueren ets falangistes. Tenia tota sa prensa mallorquina i sa madrilenya, i una biblioteca amb llibres molt bons.



Imatges:

Durant sa Republica es feren dos grups, uns eren d'En Joan March, i ets altres d'esquerra o republicans, com es diguin. Venien ets horabaixes per fer un truc, en Toni Frau, es Sr. Esquenbritx, n'Eduardo Prada, que era foraster i no participava. Aquest bevia molta cerveça i me deia: “¡Borrás! Dame un litro de cerveza. Para mí sólo hay dos cosas en el mundo, la cerveza y Belmonte”. Llavors va arribar sa guerra, i es 18 de juliol a les 5 d'es dematí va venir un cotxo, varen dir ets homes que baixaren que cridás a Don Toni Albertí, que era es metje i president de sa Societat , i con que no hi era me varen dir que l'hi havia de dir que dugués tots ets homes armats que tingués a sa Casa d'es Poble. Res que ja sortia es sol i jo m'en vaig a casa seva i deman per ell. Me digueren que no hi era, però com me va sentir diu: Aixó es en Borrás, deixel passá. i jo li contá lo que me digueren, ell quedá molt sorprés perque no tenia cap home armat. Me va enviar a sa Casa d'es Poble, que era darrera sa Sala Augusta. Jo crec que ell ja savia algo perque es vespre anterior havia tingut una reunió amb es batle, es governador, i altres persones. Res, que jo m'en vaig amb una bici i quan son per Sa Riera m'atura un homo -”i que anau cap a sa Casa d'es Poble?” “No” li vaig enganyar, jo. “idò no hi paseu perque l'han presa ets soldats”. Jo vaig anar per es carrer de devora, S'Arxiduc, i vaig veure que veritablement, hi havia un canó i soldats que apuntaven cap en es pisos alts, li vaig contar a Don Toni Albertí i ell es degué creure que era a s'enrevés i va partí, i quant era per devers es carré Antoni Maura, (devora S'Hort d'El Rei) el varen aturar. Ell era molt bon home, una bellísima persona, peró con que era republicá, no militant de cap partit peró d'ideal republicá no se va sebre res pus d'ell. Cada dia per devant sa Societat hi passava un cotxo d'es falangistes, molt a poco a poc, hi miraven que hi havia. Sols venien es socios a prendre sa fresca, pero se creien que era un centre republicá i una comisió i me digueren que es sendemá dematí donaria sa clau a nes falangistes. Jo m'en vaig dur tot lo que hi havia meu amb s'ajuda d'En Joan Covas que tenia un carro. Després sa Societat va desapareixer i es convertí es local en un centre de sa Falange. A mi me volien tancar a Ca'n Mir, pero en Ramon Palou, que era es contable, va dir que jo no tenia cap idee política, me fitxaren a sa guardia civil, I en Moises Ruiz me digué que no me preocupás que no era cap fitxa politica. De sa Soccietat no se va sebre res pus, i s'enciclopedi Espasa Calpe va desapareixe aixi com un retrato d'es president a tamany natural.