Warning: include(../comentari.php): failed to open stream: No such file or directory in /home/evk/webapps/elterreno/articles/laboratori.php on line 5

Warning: include(../comentari.php): failed to open stream: No such file or directory in /home/evk/webapps/elterreno/articles/laboratori.php on line 5

Warning: include(): Failed opening '../comentari.php' for inclusion (include_path='.:/usr/local/share/pear56') in /home/evk/webapps/elterreno/articles/laboratori.php on line 5
EL TERRENO, PORTOPI I LA BIOLOGIA MARINA

EL TERRENO, PORTOPI I LA BIOLOGIA MARINA
des de 1900 a 2003

El professor Odon de Buen (1863-1945)

Antecedents històrics.

Les Illes Balears varen tenir, des de el segle XIX, contactes molt freqüents amb el mon exterior dins l'àmbit de les Ciències de la Naturalesa. En aquells moments existia en el mon occidental una ample activitat encaminada a l'estudi de la naturalesa, organitzant a tota Europa expedicions semblants a les realitzades per Dardin. Al mateix temps se iniciava la instal·lació de estacions costaneres d'investigació com el Museu Oceanogràfic de Mònaco, l'Estació Biològica de Nàpols, El Laboratori Aragó de Banyuls sur Mer i . Espanya, l'Estació Biologica-Marina de Santander, per a l'estudi del medi marí. Entre el joves naturalistes que en el nostre país participen en projectes trobam a Odon de Buen , familiaritzant-se amb el medi marí i plantejant-se la necessitat de organitzar convenientment l'estudi del mar en el nostre país.

El professor Odon de Buen

El Professor de Buen y Mallorca

El 1896 Odon de Buen, catedràtic de biologia a la universitat de Barcelona publicà la seva Historia Natural. Un fragment del Pròleg d'aquesta obra reflecteix una important faceta del seu esperit, que sens dubte va estar present en la seva posterior tasca dins l'àmbit de l'Oceanografia. Referint-se a la, per aquells temps, candent polèmica sobre el darwinisme, deia: He publicado rápidamente esta edición popular, que hacia mucho tiempo que preparaba respondiendo al vehemente apremio de la opinión publica, deseosa de conocer la obra anatemizada por la iglesia, ya que mis propositos que pongo siempre por encima de todo, de hacer llegar la ciencia positiva al corazón del pueblo. Vinculacions existents entre Odon de Buen i Mallorca el duen a instal·lar, en aquells temps, un primer laboratori marí, situat a la costa sud-est de l'illa, en les proximitats de l'illa de Cabrera.

El primer centre oceanogràfic (1906) a la dàrsena de Porto-Pi

Un primer Laboratori a Balears

Expedicions oceanogràfiques realitzades al voltants de les illes, pel vaixell oceanogràfic del Laboratori Aragó serveixen per fomentar la idea de Odon de Buen de crear un laboratori oceanogràfic a les Balears. D'aquesta manera, i desprès de enormes esforços, a 1906, per Decret del Ministeri de Instrucció Publica (Veure el Reial Decret), es va crear el Laboratorio Biologico Marino de Baleares, essent el seu primer Director, Odon de Buen fins a l'any 1914 en que, al fundar-se el Instituto Español de Oceanografia, es va incorporar i va dependre d'aquest nou organisme.

Aquest primer Laboratori estava situat a l'ensenada de Porto-Pi, a la Badia de Palma de Mallorca, i contava amb unes amples instal·lacions, així com amb quatre embarcacions per poder realitzar les tasques necessàries a la mar. També es va construir un aquari amb espècies marines, obert al públic. Les investigacions d'aquest primer període es recullen, en gran part, en els Toms II i IV de les Memòries del Instituto Español de Oceanografia.

Reunió internacional de responsables d'organismes oceanogràfics a Copenhaguen a l'any 1924. L'Institut Oceanogràfic estava representat pel seu Director Odon de Buen (el segon per l'esquerra).

També s'ha de citar en aquests anys l'estada i els treballs al Laboratori, del Dr. Santiago Ramon y Cajal, el metge, catedràtic d'anatomia i de histologia a les Universitats de València, Barcelona i Madrid, sobre la cortesa cerebral i els tipus cel·lulars, les cèl·lules cianòfiles de Cajal, en exemplars de pop. Va treballar al laboratori de Palma després d'aconseguir el Premi Nobel el 1906, compartir amb Golgi, també històleg. Avui encara es conserva el microscopi que va utilitzar en aquests treballs d'investigació.

Un gran exemplar de Peregrí o Tiburón Ballena (Cetorhinus maximus GUNNERUS) en el mollet del portet del Laboratori de S'Aigo Dolça.

El Laboratori de S'Aigo Dolça, en el Terreno.

Desprès del nomenament de Odon de Buen com a Director de l'Institut, la Direcció del Laboratori de Palma va recaure en Alfonso Galán fins al 1919 i de forma interina a Rafael I Fernando de Buen, fins a l'any 1926 en que es va fer càrrec del Laboratori, ja traslladat a un nou edifici situat a S'Aigo Dolça, Francisco de Paula Navarro
Els doctors Navarro i Massuti Alzamora van iniciar en aquestes noves instal·lacions dos línies d'investigació que ja no es varen interrompre fins als temps actuals: l'estudi de la biologia de les espècies de peixos sotmesos a l'explotació pesquera (Clupeids en general i la Sardina en particular), i els estudis de l'oceanografia física de la Badia de Palma , al 1927 s'ampliaren amb treballs de catalogació i estudi quantitatiu de les comunitats planctòniques.

Primera embarcación del oceanográfico bautizada en honor a Lacaze-Duthiers

La guerra civil i la repressió ...

La Guerra Civil de 1936, i la postguerra varen suposar una interrupció del quefer científic del Laboratori, però fou al 1940, quan el Laboratori, integrant del Instituto Español de Oceanografia, va sofrir el gran col·lapse al partir a l'exili una gran part dels seus científics.
Francisco de Paula Navarro, es va traslladar a Madrid per fer-se càrrec de la Sotsdirecció de l'Institut. Però la desgracia va culminar pel Laboratori de Balears el 1950 amb la mort de Miquel Massuti Alzamora que ocupava la Direcció des del 1940, després de l'empresonament, i posterior depuració.

Instal·lacions del laboratori a S'Aigua Dolça


La nova etapa del Laboratori

L'any 1950 assumeix la Direcció del Laboratori de Palma, a S'Aigo Dolça, Miquel Oliver Massuti que continuà la línia d'investigació oberta per Navarro sobre temes de biologia pesquera.
Quan el 1953, es va publicar La bionomia de los fondos de 300 a 600 metros en Mallorca es va obrir una estreta col·laboració entre el sector pesquer de les illes, que va desenvolupar en aquesta època tota una flota d'arrossegament denominada les gamberes, per pescar en aquests fons. Aquest treball donarà pas a tota una sèrie de publicacions en forma de Cartas de Pesca.
Arrel d'aquesta nova línia d'investigacions, se inicien en el Laboratori de Palma els estudis de sedimentologia i mes tard de micropaleontologia.
L'any 1960, el plàncton es novament objecte d'investigació des de el punt de vista quantitatiu, creant-se un important grup d'investigació en aquest camp.
Quan a 1967, Miquel Oliver deixa la direcció del Laboratori per anar a Madrid a ocupar la Sotsdirecció de l'Institut, el substitueix com a Director, Miquel Duran.
Des de 1967, el Laboratori contarà amb una nova embarcació, la Gavina II de 10 metres d'eslora, per a treballs de tipus costaners i litoral. Continuen les línies d'investigació i es crea una nova secció de química especialitzada en treballs de contaminació marina.
Des de 1973, els Planes de Desarrollo varen potenciar les activitats del Instituto Español de Oceanografia i del Centro Oceanografico de Baleares. Al mateix temps la importància que progressivament l'Administració de l'Estat va donant a la investigació oceanogràfica va contribuir a un ressorgiment que supera àmpliament a les primeres èpoques.

El CENTRO OCEANOGRAFICO DE BALEARES en el nou edifici situat al Moll de Pelaires de Porto-Pi, des de 1973.


El vaixell Odón de Buén, antic El pescador, de l'Institut Espanyol d'Oceanografia.

Un nou Laboratori a Palma ... tornant a Porto-Pi

Les instal·lacions del Laboratori de Balears en el Passeig Marítim son traslladades a un nou edifici a la zona portuària de Pelaires, molt a prop a la seva antiga ubicació a Porto Pi.
Una nova embarcació de 19 metres, el Jafuda Cresques entre al servei del Centre de Balears per realitzar treballs oceanogràfics al voltant de les illes. Des de aquest primer any el Centre també disposa en règim d'utilització compartida amb la Federació de Confraries de Pescadors de Balears, amb el servissis del motopesquer El Pescador de 24 metres, per a treballs d'investigació pesquera i de oceanografia. El 1979 aquest vaixell va ésser transferit totalment a l'Institut, i el Jafuda Cresques és traslladat a Mar Menor a Múrcia.

La investigació del mar avui, des de Balears

Des de finals del anys 70 fins a l'actualitat, el equips d'investigació del Centre de Balears a més de desenvolupar els programes de treball propis de les línies d'investigació abans citades han realitzat Campanyes d'investigació oceanogràfica en el Mediterrani Occidental , amb especial dedicació a les pesqueres pelàgiques de Balears, amb metodologia acústica, dedicant, igualment esforços als estudis de micropaleontologia de Galícia i glacioeustatisme atlanto-mediterrani, treballant els seus equips, així mateix, a les costes atlàntiques espanyoles, a l'Àfrica Occidental, Somàlia i l'Antàrtida.
En l'actualitat, el Centre Oceanogràfic de Balears segueix desenvolupant i ampliant la seva tasca investigadora en el camp de l'Oceanografia, amb una plantilla de 11 científics i 21 auxiliars, en les seves instal·lacions del Moll de Pelaires i tripulacions del vaixell Odon de Buen (antic El Pescador) com exponent del ferm propòsit de aconseguir que avui aquest Centre sigui lo que Odon de Buen va imaginar l'any 1906 quasi en aquest mateix lloc de la Badia de Palma i el Terreno.

Miguel Massuti i Oliver, Març 2003